Fa pocs dies un restaurador d’un poble proper a la frontera espanyola comentava com es troba darrerament, cada cop més, amb persones que el vénen a veure per demanar-li feina. El cas més punyent que va descriure era el de dos joves germans que viatjaven a peu i que, rebutjats a la frontera andorrana per manca de documentació, se’n tornaven desemparats. Cercaven feina a canvi de menjar i allotjament. Ell, però, no estava en condicions de poder-los-hi proporcionar i es va limitar, com a bon samarità, a convidar-los a esmorzar i van reprendre el camí. Aquell dia, inici de pont, hi havia retencions de vehicles en ambdós sentits al pas fronterer, el què em deixava suposar que tot i la crisi, mentre uns venien a gaudir dels atractius del comerç andorrà o a comprovar la seguretat dels nostres bancs, altres marxaven d’Andorra per gaudir dels primers raigs de sol a la platja o per fer turisme.
En la mateixa carretera N-145 aquests darrers temps hem pogut veure com hi ha aparegut alguna noia, lleugerament vestida, exercitant allò que en diuen –quin eufemisme– la feina més vella del món. Sembla que els proxenetes s’han fixat en el poderós atractiu que té el camí cap a la reserva espiritual del catolicisme i meca del turisme pirinenc. Encara que aquestes aparicions podrien ser de curta durada, perquè les forces de l’ordre hi hauran posat mà, els usuaris dels autobusos de línia entre Barcelona i Andorra poden explicar com, sovint, se’ls hi apareixen espectaculars i exòtiques noies amb vestits més que vistosos que acaben tancant telefònicament (és allò que tenen els mòbils, la falta de discreció) la seva cita amb algun client del país. Tampoc cal que fem referència als anuncis subtils i delicats de sexe que publiquen els nostres mitjans, d’allò que els ulls no veuen...
Vivim un món ple de contrasentits i la nostra societat s’enfonsa, inexorablement, sense que tinguem a mà cap Capità Schettini per a culpar. Tard o d’hora, i d’una manera o altra, haurem de pair la nostra corresponsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada