26 de març 2012

Toca o no toca? 26-03-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


El tradicional esperit conservador del nostre país sembla correspondre a la mentalitat específica de les regions i dels països enclavats –o aïllats per unes barreres físiques que semblen tenir una continuació en la idiosincràcia dels seus habitants–, així com, i seguraremt degut a aquest aïllament involuntari, a la necessitat de supervivència, que fa que l’autarquia sigui percebuda en el vessant humà i identitari com l’única manera de mantenir i donar continuïtat a les característiques autòctones.

Històricament, el tema de la nacionalitat ha estat vist com una eina legal de protecció de la identitat andorrana. Així, en les primeres normatives la justifificació primera era, explícitament, “la preservació de la identitat nacional andorrana, substracte humà necessari a l’existència jurídica del país”, mentre que la legislació més recent, en base als estudis demogràfics, reprenia la idea de la necessitat “d'establir un nou equilibri entre la comunitat andorrana i la no andorrana ... qüestió de cabdal importància per a la defensa de la identitat nacional”.

Avui, però, quan el desequilibri es va compensant degut a elements tan diversos com la integració o la crisi, potser toca veure que cal canviar novament aquesta legislació per adaptar-la a la realitat actual del país, senzillament perquè la població segueix sense ser prou homogènia i la població de fet encara queda massa distant de la població de dret. També cal valorar que, des de les instàncies internacionals, ens recorden que ens trobem lluny de la norma que hauria de permetre als estrangers accedir a la nacionalitat en un termini de deu anys.

El comentari de l’“ara no toca” s’hauria de modular en funció de la nostra realitat i la dels nostres habitants, defugint el conservadorisme arcaic per adaptar-nos als temps moderns amb intel•ligència i previsió, i això vol dir conjugant la nova llei amb polítiques d’integració i de defensa de la llengua, entre d’altres, i abordar amb valentia la qüestió de la doble nacionalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada