19 de març 2012

De la vocació al pragmatisme 19-03-2012 - El Periòdic d'Andorra - La Finestra oberta


Avui, dia de Sant Josep i Dia del pare per a alguns, també se celebra el Dia del seminari. Amb aquest motiu la setmana passada la Conferència episcopal espanyola va llançar el vídeo “Et prometo una vida apassionant”, una campanya de màrqueting viral per captar noves vocacions al sacerdoci, que va acaparar protagonisme en els mitjans tradicionals i les xarxes socials.
El guió es basa en la pregunta “Quantes promeses t’han fet que no s’han complert?” Diversos capellans surten a respondre, amb afirmacions com “No et prometo un gran salari, et prometo un treball fix... No et prometo una decisió fàcil, et prometo que mai te n’arrepentiràs... No et prometo un treball perfecte, et prometo formar part d’un projecte inoblidable... No et prometo grans luxes, et prometo que la teva riquesa serà eterna... No et prometo seguretats humanes, et prometo la certesa de que has estat escollit... Et prometo que alimentaràs el món”. Acaben amb l’eslògan més convincent: “Et prometo una vida apassionant!”
Deixant de banda les promeses espirituals, que difícilment pots saber si s’acabaran concretant, per primer cop s’entra a promoure una idea molt més terrenal que, a hores d’ara, sembla ser la més atractiva: gaudir d’una feina fixa.
Cal felicitar l’Església catòlica per començar a emprar tècniques modernes per arribar al seu públic objectiu, però també cal que entenguin que potser no és la millor manera d’atraure vocacions reals. En un moment en què la seva imatge està molt malmesa per la història de les exaccions comeses en països en vies de desenvolupament, pels escàndols sexuals que l’han tacat irremisiblement, per la seva actitud de mensyteniment constant a la dona, per les seves implicacions en afers polítics més que dubtosos o, fins i tot, per la incomprensió del públic pel cumul de riqueses que atresora el Vaticà, la jerarquia eclesiàstica ha de trobar alguna cosa a fer més que prometre, perquè, com saben molts dels seus sacerdots vocacionals, un fet val més que mil paraules.