19 de març 2012

El treball de la felicitat o la felicitat del treball? 12-03-2012 El Periòdic d'Andorra - La Finestra oberta


Les universitats americanes exploten des de fa anys el filó de la recerca per tal de presentar algun estudi prou curiós o interessant per despertar l’interès dels mitjans. Així, la universitat de Chicago ha investigat les feines que aporten major felicitat als que les practiquen i la revista Forbes ha publicat la llista de les deu professions més satisfactòries.
La primera és la vocació religiosa; els homes que es dediquen a predicar semblen ser de lluny els més feliços. La segona, molt més activa i arriscada, és la feina de bomber: el fet de lluitar contra el foc sembla resultar molt gratificant. En tercer lloc apareixen el fisioterapeutes, potser pel fet que reeducar accidentats també és un bon motiu de satisfacció. La quarta feina que sembla fer somniar més d’un és la d’escriptor: tot i que l’element més valorat és l’autonomia que aporta, l’autoestima també hi deu tenir alguna cosa a veure. En cinquena i sisena posició trobem els ensenyants, els professors i els mestres; segons sembla, la transmissió del saber és un plaer més gran que el fet d’haver de suportar situacions sovint tenses. El setè treball més gratificant és el dels artistes plàstics, i en aquest cas segurament hi té a veure la realització personal. En el vuitè lloc hi ha els psicòlegs i els psicoanalistes, aquells que es dediquen a l’àmbit clínic, en què l’escolta i l’ajuda en la resolució de problemes d’altri és la clau de volta. En la novena posició trobem els agents financers que treballen, en les àrees de risc de les seves entitats, en la concessió (o no) de prèstecs. Finalment, per tancar el rànquing, el desè treball que desperta més felicitat és el d’enginyer de la construcció: l’estudi assimila aquests professionals a grans infants que un cop adults seguirien jugant amb el Lego.
Deixant de banda la fidedignitat de l’estudi, els resultats es troben força lluny de la realitat europea on, malauradament sovint, ja no s’està buscant el treball de la felicitat sinó la felicitat d’un treball, el que sigui.