Un cop més sembla que la febre del joc s’apodera del nostre país, però també de la veïna Espanya. Ja fa uns dies que alguns dels nostres polítics recorden com n’és d’important aconseguir que Andorra esdevingui una destinació turística més completa instal•lant-hi un casino. Paral•lelament, madrilenys i catalans aspiren a convertir-se en la seu de l’Euro Vegas, l’Eldorado d’avui pel que fa a la reactivació econòmica exprès, un caramel de sabor durable en una època de crisi aguda com l’actual.
Ja ho vaig dir en aquest mateix diari l’any 1999, Las Vegas crazy a mi no em desperta interès. La ciutat ultraliberal de l’Amèrica del Nord se situava i es troba encara en els primers llocs en el rànquing d’alcoholisme, de suicidis i d’addicció al joc. A més, com deia la periodista Elisa Beni, allò de què s’està parlant en realitat –tot i el nom d’Euro Vegas– és la extrapolació del món del joc de Macao (del qual, incidentalment, també n’és propietari majoritari el mateix mutimilionari Sheldon Adelson) a Europa, i això no deixa de fer una certa por. Las Vegas es coneix com a destinació turística i com un indret fàcil i ràpid per casar-se, tot i que és el fruit d’una història molt curta plagada de pioners i de promotors força coneguts per ser del món de la màfia, més que de l’espectacle. Per altra part, i de forma pitjor encara, la reputació de Macao pel que fa al crim organitzat –tràfic de drogues, tràfic de persones i blanqueig de diners– sota la cobertura del joc, també és força reconeguda.
Vol dir això que s’ha de renunciar al món del joc pels perills inherents que comporta? No necessàriament, però cal ser molt cautelós en els acords, dotar-se d’unes mesures legals i reglamentàries molt fermes i, sobretot, tenir els recursos suficients per fer un control estricte de totes les activitats permeses, per tal de que no se surti del guió autoritzat. En aquest cas, però, ja no és tant evident que els grans del món del joc s’interessin per un lloc on estiguin vigents aquestes pautes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada