27 de febr. 2012

El sentit de la responsabilitat 20-02-2012 - El Periòdic d'Andorra - La Finestra oberta -


A priori sembla que l’origen geogràfic d’una persona no hauria de tenir res a veure amb la seva forma d’actuar tot i que, culturalment parlant, la picaresca, el fet de no ser massa curós en utilitzar els béns aliens o, fins i tot, la traveta ben posada per arribar el primer de la cursa, són actituds més aviat atribuïdes a les poblacions mediterrànies. Sempre he pensat que hi ha de tot a la vinya del senyor i que en qualsevol país et pots trobar amb la mateixa proporció de gent honesta com de gent deshonesta.
Allí on sí em sembla veure una diferència és en el sentit de la responsabilitat. Sense analitzar en profunditat la qüestió i refiant-me d’allò que ja han dit molts estudiosos, sembla que les poblacions anglosaxones –de cultura calvinista– han demostrat un major rigor o grau d’exigència front a actuacions poc ètiques, o si més no antiestètiques, mentre que les poblacions de cultura judeocristiana tendim a ser molt més laxes a l’hora de jutjar la moralitat o l’honestedat, fins i tot amb algun punt d’admiració pels qui ho saben fer.
Si ens fixem en les situacions que s’han produït en els darrers anys en països d’Amèrica llatina o de la conca mediterrània podrem veure com han pogut arribar al cim del poder i de la popularitat personatges no solament malfamats sinó, fins i tot, corruptes, i el final de la seva carrera política o empresarial només ha arribat (si és que ha arribat) quan hi ha hagut (si és que hi ha estat) una sentència judicial. Als Estats Units i als països del nord d’Europa, al contrari, hem pogut veure com la simple sospita o la difusió de documents compromesos, quant no la implicació en algun judici –encara que es tractés de temes de moralitat– portaven els incriminats al seu cessament o a presentar la dimissió.
A Andorra el recent exemple del jove Conseller de La Massana Lluis M. Ribeiro em va sobtar positivament; cal que hi hagi més persones públiques amb la mateixa consciència, perquè, com va dir Makàrenko, l’autoritat només prové de la responsabilitat.