27 de febr. 2012

La primavera andorrana 13-02-2012 El Periòdic d'Andorra - la Finestra oberta -


Aquests darrers dies hem pogut veure com es pertorbava l’estranya tranquil•litat i l’aparent beatitud –o resignació, segons la tendència ideològica i situació de cadascú– en què es trobava immersa la nostra població des dels resultats de les darreres eleccions. Un fet com l’aprovació dels salaris dels mandataris comunals va fer despertar de la letàrgia, no sé si per uns moments, la ciutadania i els mitjans de comunicació.
No entraré en el fons del debat, ni tan sols en la forma; crec que s’ha dit tot allò que s’havia de dir, des de totes les bandes possibles, i la marxa enrere era, evidentment, l’única forma de tancar el tema si es volia retornar la tranquil•litat al carrer. Curiosament, aquest esclat de geni ciutadà, que es va manifestar tant per les vies digitals i electròniques com pel boca a orella, també va permetre posar en circulació a la llum del dia tot un seguit de moviments fins ara confidencials –o si més no força discrets– que s’estaven gestant en molts diferents indrets, en els quals sembla que ja s’estarien preparant estratègies, pactes i reflexions polítiques de cara al futur.
Ja sabem que quan s’albiren unes eleccions al nostre estimat país es comencen a veure moviments de tota mena, i que a banda de les rumorologies diverses que desfermen dinars o sopars d’hostes improbables, o reunions en locals o indrets incongruents, sovint d’aquests rumors n’acaben quallant partits o plataformes amb un impacte electoral més o menys gran.
El què estranya aquest cop, però, és que no tenim eleccions properes, ja que es troben a tres anys vista; per tant, no deixen de sorprendre les notícies que circulen sobre creació de noves plataformes i de partits, quant no de lobbys o de grups de pressió. El que sobta més encara és quan t’assabentes –sempre, és clar, de bona font– dels suports recents o dels retrobaments entre personatges de pols oposats i sovint molt significats en grups enfrontats.
S’atansa la primavera andorrana, sui generis, com no pot ser d’altra manera...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada