Aquests darrers dies he anat recollint algunes informacions que, creuades entre sí, no deixen de pintar un panorama totalment bipolar, que pot afectar els ànims de qualsevol.
Mentre que una revista citava com a referent les paraules d’Albert Einstein “La crisi és la millor benedicció que els hi pot succeir a persones i països perquè la crisi porta progressos... Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia”, paral•lelament vèiem com a Grècia les famílies abandonen els seus fills perquè no els poden sustentar, i que l’índex d’aturats no para de créixer arreu. També podíem sentir com Emili Duró confessava que “A mi si em diuen: ets positiu? doncs els diré que, depèn del dia… El 85% de l’èxit a la vida ve de la manera de veure-la… S’ha posat de moda queixar-se… Potser cal dedicar més temps a la gent feliç i menys a la infeliç… El que mira al futur construeix i és feliç... Si ho oblidéssim tot seríem feliços.”
A les xarxes socials l’escriptora Lucía Etxebarria lamentava com n’eren de durs els diumenges i els dilluns, i anunciava que els dies en què més suïcidis es produeixen són precisament els diumenges; mentrestant, la mateixa setmana una revista divulgativa ens explicava que el dia més difícil de superar és el dimecres i que és el dia en què més se suïcida la gent. Com a contrapunt, apareixia al Twitter la frase de Dostoïevski "L’home és desgraciat perquè no sap que és feliç”. I l’empresària Carme Mur pronunciava, en una conferència a ESADE, una encertadíssima frase: “A mi no em fa por morir, sinó que es mori allò que em fa viure.” Per tancar la setmana, m’arribava per sms un aforisme anònim enviat per una amiga: “La vida inclou cada any, entre moltes altres coses, un viatge gratis al voltant del sol.”
Les contradiccions que ens envolten fan que mantenir l’equilibri anímic sigui una gesta d’alta perícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada