5 de febr. 2012

Futurologia - Gener 2012- FÒRUM.ad


La BBC sempre està buscant noves maneres per tal de fomentar la participació dels seus lectors. Una de les darreres formules emprades, tot i partir d’una idea certament fantasiosa, ha acabat donant uns resultats si més no inesperats.
Davant dels pronòstics de tota mena d’experts seriosos, com ara economistes, politicòlegs, sociòlegs i altres professionals similars, i per contrarestar també altre tipus de pronòstics menys fidedignes però no menys seguits, com els d’astròlegs, vidents i visionaris de tot pèl, se’ls va ocórrer demanar als seus lectors d’establir uns pronòstics a 100 anys vista sobre allò que preveien, des del seu punt de vista, que el futur ens podia deparar. Un cop rebudes les prediccions d’un nombre elevadíssim de lectors, la BBC les va passar a dos futuròlegs consolidats –Ian Pearson, un consultor sobre futures tecnologies i conferenciant, i Patrick Tucker, portaveu de la World Future Society i redactor en cap adjunt de la revista The Futurist– per tal que analitzessin les prediccions pel 2112 dels internautes.
Curiosament, entre les 20 prediccions més coincidents, n’han aparegut algunes que, segons els experts, seran força probables, com ara que els oceans seran àmpliament explotats i no solament per la pesca, o que tindrem la capacitat de comunicar per telepatia. Però també que gràcies a l’ADN i a l’enginyeria robòtica podrem fer els homes més intel•ligents i potser immortals. Altres apunten que serà fonamental la nostra futura capacitat per controlar el temps i altres, encara, que s’obrirà l’Àrtic i l’Antàrtic als inversionistes per a noves explotacions. Alguns també creuen que els humans estarem permanentment connectats a ordinadors que acceleraran el nostre cervell, mentre d’altres veuen clar que nanorobots fluiran pel nostre cos i seran capaços de gravar la nostra memòria, el què no es pot descartar amb els avenços actuals de les tecnologies. Altres hipòtesis sobre els usos culturals mundials també són considerades plausibles, com el trilingüisme, amb un us simultani de l’anglès, el castellà i el mandarí, o encara que el matrimoni serà reemplaçat per un contracte periòdic (alguns aposten pel contracte anyal), mentre que cada cop més dones acudiran a la inseminació artificial.
Altres prediccions, però, no han gaudit de la mateixa credibilitat als ulls dels dos experts, com ara per exemple l'aparició d'una moneda única en el món, o la legalització del matrimoni gai en un 80% dels països, o també l’aparició dels ascensors espacials que permetran viatjar fàcilment i a menor cost en l'espai. Un altre pronòstic que veuen dubtós és aquell que apunta a l’aparició de museus i de centres d’interpretació d’aspectes de la naturalesa que hagin desaparegut, o els dedicats a l’estudi i la presentació d'espècies extingides. Tampoc creuen que els deserts esdevinguin boscos tropicals –els indicis actuals apuntarien més aviat al contrari–, com tampoc els convenç la hipòtesi que els Estats-Nacions deixaran d'existir en favor d’un únic Govern mundial; també se’ls fa difícil creure que les forces identitàries i les diferències religioses i ideològiques se superin a cent anys vista. També pensen que no hi ha gaires possibilitats de que les guerres a Occident siguin únicament teleguiades, o que la Gran Bretanya conegui una revolució...
Però deixant de banda algunes idees irrealitzables, la constatació sorprenent és que els internautes no han formulat idees massa esbojarrades o, si més no, no pas més que la de molts experts confirmats i que, fins i tot, per probabilitats sembla que s’han equivocat més aviat poc.
Tot i així, llegint les previsions avalades pels dos experts i amb tot el meu respecte, no puc evitar imaginar un món d’homes i dones robotitzats, molt intel•ligents, immortals, capaços de controlar el temps, que es comunicarien per telepatia, que es reproduiran per inseminació artificial, i que renovaran –o no– el seu contracte matrimonial anualment... No sé què dir-vos, però em sembla molt avorrit. I el què és pitjor, és que ningú parla de sí encara hi haurà fam al món, o de si el nostre planeta aguantarà tanta explotació i tants inversors d’aquí a cent anys. Voleu que us digui, em sembla que si el present té poc d’engrescador aquest futur tampoc en té gaire, i que posats a fer de pitonisses potser hi hauríem de posar una mica més d’il•lusió o més senzillament d’esperança en el nostre propi gènere.