A la Margarida
Fa uns anys que es practica la teoria del
pensament positiu. La idea és senzilla: cal tenir una actitud positiva, pensar
en positiu, esforçar-se per buscar la part bona a totes les
adversitats que ens succeeixen. Emocions com la tristor, la por, la decepció,
l’angoixa, la ràbia o la gelosia, ens poden envair en qualsevol moment,
portant-nos al malestar; per gestionar-les, res millor que el pensament
positiu.
Avui, però, sembla que aquesta idea tan
difosa està sent posada en dubte per nous estudis científics, bàsicament en dos
casos: quan el pensament positiu no forma part de les creences reals de
l’individu –aplicar el pensament positiu no és solament recitar una lletania de
“mantras”, correspon a un procés molt més profund que produeix un canvi en la
personalitat, i això només pot ser fruit d’un procés llarg que, a voltes, fins
i tot requereix l’acompanyament d’un professional– i quan es tracta d’una
persona malalta –un recent estudi canadenc afirma que, en casos de malaltia,
l’exercici del pensament positiu pot fer que els pacients empitjorin, quan
descobreixen que no obtenen els resultats esperats.
En l’àmbit quotidià el què cal és trobar un
equilibri, adaptant el pensament positiu a la nostra manera de ser i al nostre
estat d’ànim del moment. Quan estem envaïts per alguna emoció negativa cal
buscar el perquè ens sentim així –ja que conèixer l’arrel de la situació ens
pot ajudar a posar-hi mà–, però sobretot el que ens cal entendre és el com, com
ens afecten aquestes emocions i quins són els impactes que ens generen. El
simple fet d’esdevenir observador ja dóna una certa serenitat i ens marca una
certa distància amb l’emoció. Aquest és el primer pas cap a la meditació o la
introspecció, que ens són tan necessaris i que tan poc practiquem en la
societat occidental. Tot i així, front a la tristor per la pèrdua d’un ésser
estimat, la meditació i el pensament positiu poc tenen a fer; l’absència, a
vegades, no té cura, i només el temps, potser, l’apaivaga.
Certament Montse vivim en una falsa societat feliç. Hem de ser optimistes, mirar positivament el present i el futur, no deixar-nos portar per la tristor. Es considera una feblesa sentir-se trist, plorar públicament, etc.
ResponEliminaEl cert és que el dolor i la tristor formen part de la vida. Com molt bé dius és necessari buscar l'equilibri entre la negativitat absoluta i el positivisme desfermat.
Però no es poden amagar el sentiments negatius perquè també son necessaris per créixer i madurar.
Una bona reflexió. Felicitats.