Un record força viu pels residents a les parròquies altes és quan, a la dècades dels 60, dels 70 i principis del 80, arribant l’estiu, els francesos de classe mitjana omplien hostals i càmpings i els comerços feien “l’agost”. Els turistes acostumaven a ser fidels i any rere any repetien la visita, ja que la relació qualitat/preu era aquella a la qual aspiraven. El creixement d’Andorra va fer que, poc a poc, anessin desapareixent el càmpings i els hostals; la cerca d’un turisme més elitista, amb la conseqüent pujada de preus, i un servei cada cop més “espanyolitzat” van acabar amb la fidelitat d’aquest públic, exceptuant al Pas de la Casa.
Recordo com fa uns anys, sortint d’un aeroport de Paris, vaig agafar un taxi per anar al centre de la ciutat. El taxista, autèntic tití parisenc amb accent “pointu”, es va afanyar a entaular conversa preguntant-me d’on era; quan li vaig dir que d’Andorra, l’home s’exclamà “Oui! L’Andorre! Je connais bien le Pas de la Case” i va continuar amb una descripció de les seves vacances, anys enrere, al sud de França amb l’excursió inexcusable al Pas de la Casa per anar a comprar “du Pastís et des Gauloises”. Li vaig dir que jo no era del Pas, que era d’Andorra la Vella, i es va quedar parat; tot i els seus anys de freqüentació, que segons deia havien estat molts, no sabia que Andorra anés més enllà del Pas de la Casa! Aquesta anècdota, força comuna pel que m’han explicat molts amics, demostra com el Pas de la Casa ha estat, i és encara, la imatge d’Andorra per a molts francesos.
És d’admirar la tenacitat dels empresaris del Pas que han vist com s’ha promogut el turisme al país obviant massa sovint la realitat francesa i, malgrat aquest fet, han seguit oferint fora de la temporada d’esquí els seus serveis, seguint el calendari festiu del país veí amb molta cura per no deixar-se perdre els clients. Apostant pel turisme, cal entendre que la realitat del Pas de la Casa és diferent i que, pel volum de negoci que genera, requereix d’una promoció específica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada