27 de nov. 2011

Assistents i assistits 21-11-2011 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Els resultats de les eleccions espanyoles estaven cantats: aquells convençuts que la solució només estava en el canvi han votat pel gir necessari, els electors fidels han lliurat el seu vot captiu als partits que sempre havien defensat la seva ideologia i, en mig del marasme, el lot de desmotivats ha preferit continuar amb els seus quefers quotidians, passant de puntetes per una jornada electoral que no deixava de ser, per a ells, ben poc significativa.
Aquest panorama no és exclusiu del nostre veí del sud. El nombre de persones, cada cop més gran, conscient que el fet de dipositar el vot en una urna ja no és –tal com se’ns ha volgut fer creure als ciutadans durant molts anys– una forma de decidir sobre el futur, o la manca de motivació que inspiren partits i polítics a l’hora d’anar a exercir el dret i alhora l’obligació de pràctica democràtica, són patologies europees.
Amb els darrers impactes de la crisi que colpeja durament la vella Europa, hem vist com s’han manifestat els entesos per fer-ne una anàlisi històrica. Tanmateix, la realitat ens demostra que la cohesió del nostre continent no és la que podria semblar i que, deixant de banda les històriques diferències entre la idiosincràsia de la gent del nord i del sud, la realitat és que hi ha dues posicions diferenciades front aquesta crisi: els assistents, que exigeixen i marquen el pas, i els assistits, que han d’obeir, so pena de ser abandonats sense possibilitat de rescat.
En relació amb els pronòstics que a l’inici de la crisi parlaven d’una reprise cap al 2013, i que ara ja l’albiren al final de l’actual dècada, l’escenari de futur que es planteja és encara de més incertesa, perquè si bé és probable que els països del sud no puguin resistir fins llavors, economistes distingits pronostiquen que els països forts d’ara potser tampoc hi arribaran. Quins seran llavors els assistents i els assistits?
S’entén que els ciutadans que en pateixen les conseqüències no vulguin ser ni partícips ni co-responsables del xou.