7 de nov. 2011

Ètica als mitjans de comunicació 07-11-2011 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Immersos en una dura campanya electoral pel que fa als partits i una indignació creixent de la ciutadania, que probablement ho manifestarà desertant les urnes, un dels afers que ha ocupat darrerament la premsa espanyola és la dubtosa actuació de Telecinco en un dels seus programes estrella.
Cal declarar d’antuvi que aquesta cadena aconsegueix regularment ratis d’audiència espectaculars en haver-se abonat a servir uns programes dits de “tele-escombreries” que, tot i llurs deficiències en l’àmbit ètic, cultural o lingüístic, desperten l’interès de la població de tots estatus i nivells culturals confosos, el què algun dia haurà de ser fruit d’un minuciós estudi sociològic per entendre’n el rerefons.

La darrera fita, digna d’oprobi, ha estat quan el programa La Noria –un programa d’entreteniment i debat en el qual desfilen polítics i personatges mediàtics– va decidir convidar la mare d’El Cuco, un delinqüent juvenil implicat en l’encobriment de l’assassinat de la malaurada Marta del Castillo, el cos de la qual segueix sense aparèixer. Suposo que la direcció del programa, aprofitant la tirada del judici actualment en curs, pensà en revalidar els ratis d’audiència convidant la senyora en qüestió i posant-la en mans d’un presentador inquisitiu, per tal d’esbrinar alguna informació més que la recollida pels magistrats que segueixen el cas.
Curiosament però, aquest cop la mobilització d’una part de la ciutadania, titllada pel presentador Jordi Gonzalez Belart de “joves manipulats per professionals del màrqueting 2.0”, va aconseguir crear un moviment de denúncia, que va suposar, entre altres conseqüències, la decisió de diferents empreses (que mereixen ser citades: Bayer, Campofrío, Nestlé, President o Puleva) de retirar les seves publicitats, no solament de l’emissió d’aquell dia sinó fins i tot dels programes posteriors.
Acostumades a vetllar per l’ètica de la publicitat, és bo veure com la imatge també obliga les empreses a vetllar per l’ètica dels mitjans en què s’anuncien.