Ja ens hem indignat, i ara què? 17-10-2011 - La finestra oberta - El Periòdic d'Andorra

Si després del 15M comentava en aquest mateix espai el descontentament de molts ciutadans del món, que volien fer palès el seu rebuig a un sistema econòmic i polític que consideraven corromput, sembla que aquest moviment d’indignació s’ha anat estenent arreu i prenent força, fins i tot, tímidament, a Andorra.

Dissabte, a la Plaça del Poble, davant d’una cinquantena de persones de totes les edats convocades informalment a les xarxes socials, es va donar lectura al mateix manifest que en altres indrets i en altres idiomes s’havia llegit i es llegiria i que explica el moviment.

Qui són els indignats? “Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten”.

Que volen? Demanen una societat més justa: “la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones … el respecte a uns drets bàsics: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç”.

També aspiren a una democràcia real i rebutgen un sistema que obeeix “als interessos dels grans poders econòmics, que fa prevaldre les partitocràcies a la democràcia”, que afavoreix l’acumulació de poder i de diners en mans de pocs, el consumisme, el malabaratament de recursos i la insostenibilitat del planeta. La seva professió de fe és impulsar una revolució ètica per canviar aquest ordre de les coses.

Ara el què cal és proposar i emprendre les accions necessàries. Això passa per que cadascú s’hi impliqui des de les seves circumstàncies i possibilitats, defugint de manipulacions i enganys que tan hàbilment usen els polítics. Els governants estan per servir els ciutadans i no a l’inrevés: la democràcia som nosaltres.