31 d’oct. 2011

Carpe diem 31/10/2011 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Demà, festivitat de Tots Sants, seguint la tradició catòlica d’honorar aquells sants que no disposen d’un dia específic de celebració, alguns aprofitaran també per realitzar el peregrinatge a cementiris i columbaris per recordar i homenatjar amb uns quants crisantems els seus difunts, tenint en compte que el dia següent, el 2 de novembre, si bé és el dia en què realment se commemora en la litúrgia cristiana els difunts, és un dia laboral com qualsevol altre.
En aquesta nostra societat en què la noció de la mort és tan complexa –alhora tan propera i tan llunyana– no deixa de ser curiós que el calendari ens hagi de marcar un dia específic per recordar aquells que ja no hi són, i que la commemoració pugui passar de ser tràgica, per a alguns, a merament festiva, per a d’altres.
En els països europeus en què es guarda la tradició, tal i com deia a l’inici, un peregrinatge, unes flors i alguna especialitat, com els panellets a Catalunya, són suficients pel record; per a la resta, si es tracta d’un pont com enguany, a gaudir d’allò que la butxaca pugui permetre. En els països d’Amèrica Llatina la tradició és diferent, les festes de record per als difunts tenen un tint més col•lectiu i lúdic, passant per àpats amb peculiaritats gastronòmiques, peregrinatges, ofrenes, ornaments florals i diferents celebracions que poden durar fins a tres dies.
Mentrestant, en mig de tanta celebració i record, hi ha aquelles persones que saben que els seus passos s’encaminen cap al final, algunes amb resignació –l’edat o la malaltia no els deixen l’ombra del dubte–; altres, encara amb forces suficients, se centren en plantar cara i lliurar batalla, creuen que potser podran guanyar temps... simplement temps; d’altres, encara, demanen a Déu, a Yahvé o al seu destí que la mort vingui per fi a deslliurar-les. La relació amb la mort és una qüestió molt íntima i es compon segons les circumstàncies de cadascú.
Però tal i com evidenciava un filòsof, per morir cal haver viscut, ho hem de recordar cada dia: carpe diem.