24 de set. 2011

Twittejant 19-09-2011 La Finestra oberta - El Periòdic d'Andorra


Ja s’ha parlat en molts indrets sobre les noves formes de comunicació que ens havien portat les xarxes socials. Se n’han fet estudis per conèixer l’impacte que podien tenir sobre els usuaris, des dels que en fan un ús raonable fins als que n’abusen, i també de l’impacte psicològic –en positiu i en negatiu– que poden arribar a tenir en funció de la seva edat, maduresa emocional i formació, entre d’altres.

Avui voldria parlar del Twitter, una de les xarxes en les quals m’he endinsat més tard i que, probablement, m’està agradant més en la pràctica diària, bàsicament per la rapidesa d’ús i l’agilitat en la comunicació i en la informació a la què obliga, en limitar la llargada de les aportacions de cada usuari.

Endinsar-se en la xarxa fa que comencis per seguir les persones que coneixes, que saps que privilegien aquesta forma de comunicació per tenir una facilitat professional o personal a l’hora d’emprar l’eina, però que també resulten prou eficaços en la seva comunicació per, en poques paraules, dir allò que cal en el moment oportú. També et permet seguir i conèixer l’opinió –quasi al moment– de periodistes, escriptors o persones d’influència, sense necessitat de passar pels seus mitjans de comunicació habituals, que per trobar-se allunyats geogràficament no estan sempre al teu abast. Tot plegat fa que descobreixis no solament com en poden ser d’enginyoses, divertides o filòsofes persones que et són properes, sinó sobretot que t’és permès gaudir d’opinions qualificades de ments pensants d’arreu, el què d’altra manera seria difícil.

El fet de seleccionar a qui seguir em porta, personalment, a privilegiar la gent i les organitzacions que pengen enllaços interessants, reflexions obertes i informacions innovadores, i a defugir d’esperits dogmàtics, egos mal portats i propagandes encobertes. Perquè si li he trobat una virtut al Twitter és veure-hi l’enginy, la tolerància, la generositat, el sentit de l’humor, les conviccions, els compromisos i, fins i tot, la solidaritat de les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada