Un dels valors que més aprecio en les persones és la coherència personal i la fermesa en les conviccions, tot i els matisos que la trajectòria o l’experiència de cadascú hi puguin aportar. Em vaig sentir reconfortada la setmana passada quan em vaig assabentar que, en el decurs de la tradicional cerimònia de la toga del Col•legi d’advocats, una de les homenatjades, Maitena Manciet, en el seu discurs d’agraïments, no només va repassar la història de la lluita per la igualtat de les dones sinó que, al final, va reclamar la despenalització de l’avortament.
Aquesta és una qüestió que hem defensat i reclamat moltes dones d’Andorra des de diferents àmbits i des de diferents opcions polítiques. Tanmateix, cal recordar que Maitena Manciet era Consellera General, en representació del PLA –un partit polític conservador–, quan des de les files de l’oposició, llavors el PS, es va proposar en l’estructuració del Codi penal que es despenalitzés l’avortament en els tres supòsits bàsics de malformació del fetus, de perill per a la salut física o psíquica de la mare, o en cas de violació. La disciplina de partit va voler que els consellers del PLA haguessin de votar en contra d’aquesta esmena i la senyora Manciet va ser una dels que va preferir deixar la sala abans que votar en contra de la seva consciència.
No deixa de ser curiós que el Ministre de tutela i el Degà del Col•legi d’advocats, ambdós homes, “tiressin pilotes fora” en acabar l’acte, afirmant el primer que és un debat complex que ha de sorgir de la societat andorrana i el segon que Manciet havia fet la reclamació en el seu discurs de forma personal i no pas en nom del Col•legi, ja que es tracta d’un tema molt personal de cadascú.
No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar... i així no avancem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada