De la Por a l'acció 05-09-2011 La Finestra indiscreta - El Periòdic d'Andorra

Interessants reflexions sobre la por en l’era global les que va desgranar la filòsofa Elena Pulcini en el marc de la XXVIII Universitat d’estiu. El fenomen de la por, tant individual com col•lectiva, ha estat, és i serà; el què cal, però, és aprendre a saber-la entendre, gestionar i canalitzar.

Si fem una ullada a la nostra història personal, a la del nostre país, del nostre continent o del nostre planeta, veurem com hem viscut i superat moments de por més o menys punyents. També podrem constatar com, en l’àmbit col•lectiu, la superació ha passat sempre per més unió entre persones, més solidaritat i més accions conjugades, un discurs que podria semblar obsolet venint d’una època recent en què els factors claus de l’èxit eren competitivitat, lideratge, individualitat...

La senyora Pulcini va dir que “l’ètica de la responsabilitat funcionarà quan tindrem la percepció de la nostra fragilitat” i el cert és que aquesta fragilitat, aquesta incertesa, que ens envolten a tants i tants nivells (la crisi econòmica, la crisi ecològica, la crisi nuclear, la crisi de la globalització, la crisi social...) ja l’hem percebuda i ha provocat molta por. Aquesta por, que ha impactat encara més durament en provenir d’una època d’excessives certeses (tot i que uns quants ja advertien de la seva inconsistència), ha provocat dos tipus de reaccions: la paràlisi, en la què els ciutadans s’han quedat sotmesos i dependents dels seus governants –entenent que aquests són els que han de resoldre els seus problemes–, i la rebel•lió, que ha portat altres ciutadans a organitzar actes socials i reivindicatius o, fins i tot, violents.

No hi ha moltes solucions. Tal i com ens indica la història, la confiança i la unió entre persones són la clau; com va dir Federico Mayor Zaragoza “els éssers humans es caracteritzen per la seva inversemblant facultat creadora, per poder anticipar i prevenir, per dissenyar deliberadament el seu futur. Si som conscients, aconseguirem que niï en les nostres ments l’esperança i no el pànic.”