La celebració del desè aniversari de l’atemptat de les Torres bessones acaparen aquests dies els diferents mitjans de comunicació, amb l’anunci d’actes commemoratius, reportatges, publicacions de llibres i d’articles d’opinió i, fins i tot, amb enquestes per recordar com es va assabentar i va percebre el públic aquella tràgica notícia.
La majoria d’aquests actes es fan des del record i el reconeixement a tots els que hi van perdre la vida; hi ha també qui posa en dubte la tesi oficial i cerca causes més complexes i allunyades del terrorisme; d’altres, finalment, aprofiten el moment per infiltrar idees més reaccionàries i provocar. Aquest ha estat el cas de la publicació del quadern de dibuixos per pintar We shall never forget 9/11, the kids' book of freedom, destinat als infants, pretesament realitzat per sensibilitzar els nens als fets ocorreguts aquell dia –curiosament, publicat per una editorial proveïdora del tea-party– i que ha indignat de gran manera la població islamista nord-americana, en donar la imatge d’un Ben Laden poruc, amagat darrera la dona i els fills. Una provocació ben innocent a primera vista però que en l’entorn d’angoixa que aquesta data provoca al conjunt d’una bona part de la població dels Estats Units deixa perplex.
La psicosi derivada de l’aniversari de l’atemptat lligada a la consciència (potser ja un xic desfasada) de ser els líders mundials, fa que la població continuï pendent dels atacs d’uns enemics visibles o invisibles, que varien segons el moment. En una enquesta realitzada fa pocs mesos, el 25% dels americans consideraven l’Iran el seu pitjor enemic; curiosament, i amb un percentatge del 16%, el seguien Corea del Nord i la Xina, i darrera hi havia l’Afganistan. Mentre que la por generada per l’Iran i l’Afganistan estava estretament relacionada amb el terrorisme, l’altra gran preocupació era l’amenaça econòmica que percebien en la Xina i Corea del Nord, sospitant que la primera ja havia sobrepassat la primera potència econòmica (fins ara ells). Finalment, una altra dada gens menyspreable és que un 2% dels enquestats veien els Estats Units com el seu pitjor enemic; aquests devien recordar les xifres de la violència al seu país, que són sempre d’una gran magnitud ja que, per exemple, s’hi produeix una mitjana de 16.000 crims l’any, hi ha 90 armes per a cada 100 habitants i més de la meitat de la producció mundial d’armes automàtiques es ven als Estats Units.
Tornant a la preocupació de la majoria per l’arribada d’aquesta data (que, tot i la mort dels líders d’Al Qaeda, creuen que es podrien repetir accions terroristes: en una enquesta recent el 38% dels enquestats deien creure probables o molts probables atemptats en els dies propers a l’aniversari), fins i tot el propi Barack Obama se l’ha pres força seriosament i el seu conseller per la seguretat interior i el terrorisme ha manifestat que, tot i no haver-hi una amenaça específica, sí que calia extremar la vigilància. En aquest sentit, s’han desplegat força mesures de control per tal de garantir la seguretat dels nombrosos actes commemoratius que s’aniran produint pel país, s’han incrementat les vigilàncies en els transports públics i, evidentment, s’ha demanat la col•laboració ciutadana per denunciar qualsevol activitat suspecta. D’altra part, s’ha demanat als ciutadans americans que durant aquestes dates viatgin a l’estranger que extremin precaucions, ja que podrien representar un blanc per a possibles accions terroristes.
Mentrestant, a Europa, fora dels actes commemoratius i dels focus mediàtics, no sembla haver-hi una preocupació extrema per la seguretat ciutadana i, la població, potser massa fortament tocada per la crisi econòmica, no mostra símptomes d’inquietud per la possibilitat d’atemptats. Esperem que la data es quedi en això, un dia més per rememorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada