7 de març 2011

100 anys després - La finestra indiscreta - El Periòdic d'Andorra 07-03-2011


Va ser l’alemanya Clara Zetkin qui el 1910, en el decurs d’un congrés de dones socialistes, va proposar la data del 8 de març per celebrar el Dia Internacional de la Dona. La tria de la data no va ser casual, històricament el mes de març havia tingut i tindria una alta càrrega simbòlica.
Sembla que va ser el 8 de març del 1857 quan, per primera vegada, les treballadores d’una fàbrica tèxtil novaiorquesa, que incorporava mà d'obra femenina a canvi de salaris miserables, van sortir a reivindicar els seus drets. El 8 de març del 1908 van morir calcinades 146 obreres en una tancada a la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York, quan reclamaven una millora de les condicions laborals i salarials. Al març del 1911 va succeir un nou fet luctuós: 140 joves van morir calcinades a la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist, on treballaven en condicions precàries; aquest fet va tenir un fort impacte social i laboral a l’Amèrica d’aquella època i va marcar la inflexió en els drets de la dona. Al març de 1912 van ser més de 15.000 les obreres que van desfilar pels carrers al crit de “pa i roses”, reivindicant augment de salaris, millors condicions de treball i el dret a vot. Més tard, a finals de febrer del 1913, les dones russes van celebrar el seu Dia internacional a favor de la pau i, un any més tard, el 8 de març del 1914, la resta de dones europees les van seguir, organitzant trobades i mítings per denunciar la guerra i solidaritzar-se. Al 1917, molts morts i molta fam després, el gran aixecament a Rússia reclamant “pa, pau i llibertat” va significar el final del tsarisme i l’inici de la més gran revolució del segle XX; aquell mateix 8 de març les dones russes van aconseguir el dret a vot. Finalment, va ser al 1975 quan les Nacions Unides van declarar oficialment que el 8 de març seria el Dia internacional de la dona.
100 anys després de la proposta de Clara Zetkin hem avançat, les dones treballem i votem, però demà encara haurem de reivindicar igualtat social, laboral, salarial...
Que llarg que és el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada