6 de febr. 2011

Tornem-hi? 07-02-2011 El periòdic d'Andorra


Crec que la gent del carrer no s’ho creia, tot i que els que llegeixen, escolten o miren habitualment els mitjans de comunicació tenien indicis de feia mesos d’allò que s’estava preparant. Els camins que s’albiraven eren diferents per a uns i altres, però en general hom creia que l’atzar o un consens inesperat canviarien el rumb. Fins al darrer moment va planejar el dubte, i fins la votació del pressupost ningú va tenir clar que de debò anàvem a eleccions.
Després d’aquest llarg període d’incertesa al qual hem estat sotmesos, molts ciutadans d’edat i ideologia diverses confirmen el desencís, el cansament quan no el menyspreu, per una nova contesa electoral. Falten ganes, falta energia, falta interès, falta il•lusió... falta confiança.
Potser els sociòlegs que estudiessin el nostre microcosmos ens donarien raons més profundes d’aquesta apatia electoral, però, a simple cop d’ull, les raons més sovint esgrimides són semblants: ¿de què serveix votar si els meus representants finalment no poden fer res per canviar les coses? ¿a qui li importa el meu vot si després no actuen sobre allò que necessito? ¿tan difícil és consensuar allò imprescindible pel futur del país? ¿quins són els interessos amagats dels elegits, perquè no actuen en els problemes que ens afecten?...
Així hem arribat a la paradoxa que mentre fa poc temps persones lluitaven per arribar a tenir el dret de vot, d’altres que el tenen no veuen l’interès d’exercir-lo.
Molts electors traspuen la percepció que els envits de les campanyes electorals són limitats i la sensació que les decisions necessàries es troben sovint bloquejades per interessos ocults. D’altra part, l’endogàmia pròpia a la nostra petita població i l’entorn de crisi accentuen la por a destapar una certa elit o, al contrari, de validar-la pel simple gest de votar.
Caldrà més esforços que mai per convèncer els electors de que el seu vot és útil i necessari. Però la tasca més difícil vindrà després, demostrar-los que la seva confiança era merescuda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada