24 de gen. 2011

Furtius amb aires d'Atila - 24-01-2011

Fa pocs dies al fil de la conversa amb un bon amic que versava sobre el nombre creixent de professionals qualificats que estan treballant al país, van sortir també aquells professionals que, més enllà de la seva qualificació o valors, tenien una consciència aguda d’allò que Andorra els hi aportava i ho explotaven a l’extrem amb, a l’inrevés, gens o molt poca consciència d’allò que ells havien d’aportar al país. Els va denominar “furtius” i em va agradar el concepte ja que encaixava perfectament amb allò que la pràctica quotidiana m’ha fet constatar.
Es tracta d’un prototipus de personatge que, amb passaport andorrà, mutinacionalitat o nacionalitat estrangera, sovint a l’empara d’un contracte professional d’alt nivell a l’empresa privada o, fins i tot, a l’administració pública o parapública, des de la discreció i amb el suport mig cec d’una xarxa social prou exclusiva, acostuma a practicar en la seva tasca la tàctica de la terra cremada.
Una pràctica estesa i reconeguda internacionalment en una certa època, la del boom dels anys 80, en què tot s’ho valia a l’hora del guany i de l’èxit fàcil, i que avui, com a conseqüència de la crisi que ha destapat els seus orígens, està en vies de desaparició en els grans centres de negoci. Bàsicament es tracta de persones enfocades als resultats, a curt i com a molt a mig termini; amb poca sensibilitat en la gestió dels recursos humans, que desplacen, acomiaden i menystenen; per a qui les nòmines i/o les primes són la seva fita, ja que valoren més el tenir que el ser; que dediquen el seu oci a fer networking d’alta volada i sempre enfocat a rendibilitzar el seu projecte professional o personal; que són conscients que el seu futur no té perquè passar pel país que els acull i que, per tant, prescindeixen de qualsevol implicació ciutadana, excepció feta del cas en què els pot ser útil pel seu status.
No hauríem de desterrar ja aquests furtius amb aires d’Atila, que malmeten l’economia i el país, en favor de professionals amb uns valors més ètics?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada