14 de gen. 2011

Les repercussions de l'afer Wikileaks - Gener 2011


Si bé fins ara s'ha parlat molt de les conseqüències que el fenomen Wikileaks està tenint en la diplomàcia i la gestió governamental de les grans potències, ara es comença a prendre consciència que les repercussions també podrien arribar a les empreses i, amb el temps, als particulars. Sembla doncs que hi ha una inquietud creixent pel que fa a les conseqüències que aquest fenomen o d’altres similars podrien arribar a tenir per a l’economia.
El què apareix en primer lloc és que Wikileaks està canviant de forma irreversible la gestió de la informació confidencial, tant en l’àmbit de les administracions públiques com en el de les empreses. Sembla que tothom té clar a hores d’ara que encara que Wikilleaks desaparegui, sorgiran altres plataformes de divulgació inspirades (o no) en la llibertat d’expressió i que els grans sectors empresarials, com els de les indústries –automobilística, farmacèutica, química...–, els serveis financers o, fins i tot, els mitjans de comunicació, ja s’estan preparant per poder afrontar fuites d’aquest tipus.
Pel que fa a les formes, encarar aquests fenòmens passa, segons els experts, no solament per un major blindatge tecnològic sinó també per un canvi d’actitud en la comunicació empresarial. Si bé la primera part –invertir en nous sistemes d’informació i de protecció dels mecanismes interns de comunicació i d’emmagatzematge de material “sensible”– pot semblar senzilla d’abastar (en base a una gran inversió dinerària), la part referida al canvi d’actituds comunicatives apareix curiosament com a més complexa. Aquest canvi passa, en primer lloc, per una comunicació interna i externa més transparent, fomentant una cultura corporativa sòlida i basada en conceptes ètics tradicionals com la confiança, l’honestedat, la professionalitat, el respecte,… sense perdre de vista, evidentment, unes remuneracions adequades a les responsabilitats dels assalariats.
Una altra vessant important en aquest canvi d’actituds és tenir preparada una comunicació de crisi, una estratègia sovint oblidada pels dirigents però que tot pla de comunicació recomana. És habitual estar preparat per afrontar dificultats de liquiditat o una minva de les vendes, però malauradament molt pocs es troben a punt per afrontar una cas de fuita d’informació o de pèrdua d’imatge. Apareix doncs com imprescindible estar preparat i sobretot saber quina posició pública adoptarem si ens afecta un afer d’aquest tipus, ja que la repercussió econòmica pot resultar greu o molt greu.
Si mirem alguns dels exemples que ens han arribat en els darrers temps i directament relacionats, veiem que Amazon o Paypal, que van activar mesures contra Wikileaks, van haver d’afrontar una campanya dels seus usuaris a través de les xarxes socials per boicotejar compres i pagaments, respectivament, a les dues empreses; s’haurà de veure fins a quin punt això ha afectat els resultats econòmics de les mateixes. Un altre exemple recent i també relacionat ha estat el cyber atac, realitzat pel grup Anonymous, contra les webs de Visa, MasterCard i del banc suís PostFinance, que s’havien posicionat contraris a Wikileaks, que no solament ha impactat econòmicament però que també ha danyat fortament la imatge de seguretat de les companyies.
Aquests són uns exemples clars i recents d’actuacions (no entrarem a analitzar si encertades o no) que es van emprendre sense calibrar l’abast de les conseqüències i, doncs, sense tenir programada una resposta en cas de crisi. Com es pot veure no estem parlant de petites empreses que no disposen de plans de comunicació o d’imatge sòlids; tot i així, la seva vigilància no ha estat suficient i la minva d’imatge ha repercutit directament en els resultats econòmics.
Encara que pugui semblar que aquesta preocupació hagi de ser principalment la de grans entitats, hem de considerar que l’evolució de la difusió de la informació de tot tipus i el sorgiment de noves plataformes –que ja tenen nom: les “Wikileaks business”–, que es preveuen per als propers anys, ens han de portar a protegir-nos, a actuar amb cautela i a anticipar-nos.