Any nou, vida nova? 03-01-2011

Hi ha tòpics que no moren mai com aquell que diu «any nou vida nova», i tot i tenir el gener aquí, els desitjos sincers i els bons propòsits encara tenen ressò en algun raconet del nostre pensament. Ja sabem que és habitual en aquestes dates fer un repàs del què ha estat l’any anterior i fixar-se uns objectius molt clars pel que fa a l’any nou. Els psicòlegs acostumen a dir que malauradament els objectius massa allunyats de les nostres aptituds i dels nostres hàbits són impossibles d’assolir i que s’acaben perden al febrer, o al març com a molt tard.

Enguany la retrospectiva ha estat una mica dura per a quasi tothom, el 2010 que s’havia augurat com un any de rigor i de crisi ha complert expectatives en l’àmbit econòmic i social i ha calat en el dia a dia de gran part dels ciutadans dels països avançats. Malauradament, en aquest cas els pronòstics pel nou any segueixen sent pessimistes, tot i que secretament hom espera que el 2011 li retorni esplendors passats i, en el pitjor dels casos, alguns es puguin alçar amb una nova filosofia de vida: carpe diem.

Pel que fa a les aspiracions, i deixant de banda el comú dels mortals que s’acontentarien amb una feina estable, poder trobar o retrobar l’amor, anar al gimnàs amb regularitat o dur una alimentació més sana, o els propòsits d’alguns elegits –com Victòria Beckam, que es proposa «dormir més, beure més aigua i menys xampany»–, m’han agradat particularment els propòsits d’alguns homes polítics que aspiren al consens i la millora de la seva comunicació; els de les entitats bancàries que, a demanda de les associacions de consumidors, volen donar més i millor informació –res de rebaixar tipus d’interès per a préstecs ni d’apujar els de dipòsits…– o els dels fumadors britànics que, gràcies al seu govern tindran, durant tota aquesta setmana, els parxes antitabac de forma gratuïta.
Un propòsit útil en èpoques de crisi, alhora que humil, és el de gaudir de les petites emocions positives que en un moment o altre del dia la vida ens regala.