10 de gen. 2011

L'efecte placebo


El poder de la ment i el positivisme en la lluita contra les adversitats de tota mena són unes teories força consolidades en la nostra societat. Un estudi recent del Centre d’Investigació Osher de la Facultad de Medicina de Harvard ve a confirmar que això també és cert en l’àmbit mèdic, en constatar la millora espectacular de pacients sabedors d’estar prenent un placebo. No és el primer treball que demostra l’eficàcia clínica dels placebos, aquests fàrmacs sense principis actius que són utilitzats habitualment com a contrapartida en l’estudi de nous medicaments. Però sí que és el primer que confirma que la ment humana pot ser prou poderosa per actuar sobre una patologia del cos tot i sabent que allò que s’està prenent no té cap efecte real.
Aquest estudi té una doble lectura: per una part, resol el dilema al qual es troben sotmesos alguns terapeutes que, per ètica personal o professional, reneguen de mentir als seus pacients o d’enganyar-los receptant medicaments placebo, i que podran fer-ho obertament a malalts amb símptomes subjectius; per altra part, confirma que la confiança és clau en la curació o la millora de l’estat dels pacients.
Si bé fa uns anys semblava que el secret estava en la predisposició dels malalts, que en el seu cervell associaven la bata, l’estetoscopi i la consulta al fet de sentir-se millor o de trobar una resposta a les seves expectatives, les darreres investigacions proven que cal anar més enllà del condicionament o del pensament positiu. Es tracta d’establir primer una relació humana diferent, en la qual el metge, més que com a científic, actua com a testimoni compassiu afavorint la recuperació o l’alleugeriment de la malaltia, a la qual s’hi afegeix el factor confiança, que no solament inspira el terapeuta sinó també el medicament (placebo) receptat, que si és conegut o més car, segons l’estudi, acaba sent més eficaç.
Interessants teories que no afavoriran la reducció de la despesa sanitària tan perseguida arreu, però aquest és un altre tema...