20 de des. 2010

Convidats especials 20-12-2010


Tothom és conscient de l’allunyament existent entre els homes politics i la ciutadania, per això alguns polítics han buscat unes vies alternatives per semblar més propers als ciutadans anònims; recordem en temps de campanya les visites personals a l’atzar fetes per Barack Obama, Ségolène Royal, José Montilla o qualsevol polític de casa nostra. Però un cop acabada la campanya els compromisos i les obligacions diàries dificulten continuar en accions d’aquest tipus, llavors cal esmolar l’enginy.
Alguns potser recordaran la iniciativa que va tenir fa bastants anys el llavors president de la República francesa, Valery Giscard d’Estaing, que de forma periòdica escollia a l’atzar una família francesa i a data convinguda es presentava a casa seva juntament amb l’esposa per celebrar un sopar informal. L’àmplia cobertura mediàtica del fet contribuïa a donar una imatge més propera i senzilla d’un polític que, tot sigui dit i amb perspectiva històrica, seguia sent la d’un senyor força estirat i amb uns ànims de “grandeur” molt superiors a la mitja republicana francesa.
Aquesta idea, recuperada enguany per Canal+, ha portat a fer una enquesta prop dels ciutadans francesos per saber si voldrien convidar algun polític per la revetlla i, en cas positiu, quin seria. Els resultats han estat contundents: 61% dels enquestats no en volen cap, palesant de manera explícita la poca simpatia que inspiren els líders. Els que ho podien considerar donaven com a preferits Strauss-Kahn (23%) i Fillon (20%), acceptaven Sarkozy, Royal i de Villepin en, respectivament, 14%, 13% i 12%, i deixaven pel final Aubry (10%) i M. Le Pen (8%).
M’agradaria poder extrapolar l’enquesta al nostre país després d’escoltar els Consells Generals, ja que segons sembla ningú voldria tenir els polítics a la vora. Però la veritat és que ens els podem trobar dinant a la taula del costat, fent copa i puro a casa d’algun amic, esperant un convidat anònim davant un cafè al bar de la plaça,... i nosaltres fent el paperot.