7 de nov. 2010

Nou testament, Joan, 3: 21 08-11-2010


La vida del nostre país es troba tan estretament vinculada a la dels països veïns –i pel nombre de residents i d’arrels de molts andorrans, més íntimament encara al veí del sud– que qualsevol esdeveniment que allí hi passa troba un ressò a les nostres valls.
Així, aquests dos darrers dies ens hem trobat sota la influència de la visita papal a Galícia i a Catalunya i, amb ganes o sense, hem comprovat com l’engranatge de l’església catòlica en el vessant de la imatge pública papal es troba força ben rodat, comptant amb el suport i la complicitat de l’estat i de la comunitat autònoma hostes. El timing de l’arribada, el trasllat i la partida ha estat quadrats quasi a la perfecció i els protocols d’acolliment i d’acomiadament s’han seguit al més alt nivell, amb la duplicitat d’honors deguts a la vegada a un cap d’estat i, alhora, al cap de l’església catòlica. Els desplaçaments en papamòbil i les misses dites i celebrades amb tota la magnificència i decòrum han permès apreciar el sentit estètic i logístic d’un espectacle organitzat sense falles. Tot hauria estat perfecte si no s’hagués immiscit un gra de sorra a l’engranatge quan, abans de petjar terra hispana, el pontífex va dir que lamentava la creixent laïcitat del poble espanyol, reacció potser deguda al fet que el públic no es preveia tan nombrós com esperava.
És una llàstima que l’església catòlica, tan avesada en la predicació i l’organització d’actes de germanor al llarg dels segles, no hagi estat capaç d’anar més enllà i d’evolucionar amb la societat del coneixement. Això li hauria permès veure que l’espiritualitat i la fe només es poden promoure des de la veritat, i que aquesta obliga a eradicar l’ostentació quan una sisena part de la humanitat mor de gana, a canviar el full de ruta quan la sida es propaga indiscriminadament, a denunciar i condemnar les conductes impròpies, a no intervenir en la política dels estats, a deixar de marginar i menystenir les dones i a respectar la memòria històrica dels vençuts, entre d’altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada