2 de nov. 2010

Llops a Rússia i Pandes a Xina - Novembre 2010


A principis d’octubre circulaven dos vídeos per la xarxa alertant del perill dels llops que, segurament desallotjats dels seus habitats naturals i moguts per la fam, s’introduïen en la pacífica vida dels ciutadans russos. El primer vídeo, extret de la càmera de vigilància de l’autopista M23 que connecta Taganrog à Rostov-On-Don, mostrava una manada de llops envaint la voravia i alarmant greument un policia de trànsit, que justament en aquells instants es trobava controlant un vehicle, i que per escapar als cànids s’havia de refugiar a corre-cuita darrera del vehicle controlat. La segona filmació, captada per un videoaficionat, mostrava com un reduït grup de llops s’endinsava en l’aparcament d’un supermercat per recuperar aliments dels contenidors i les bosses d’escombreries. En ambdós casos s’advertia la població que, procedent d’amagatalls ancestrals, el llop havia retornat a la vida dels pobles i que calia parar compte.
Paral•lelament i en contrades força allunyades, la Xina per a més precisió, 60.000 aspirants d’arreu del món es presentaven a un concurs internacional organitzat pel centre de recerca de Chengdu, per tal d’esdevenir un dels sis guardians d’una reserva d’ossos panda. El concorregut concurs, a partir d’una primera selecció de seixanta persones en base a l’originalitat de la presentació de la candidatura, va comptar amb proves teòriques sobre els hàbits, la salut i l’hàbitat dels úrsids, i també amb proves pràctiques i físiques, com preparar un jaç pels animals, per exemple. Al final, després d’un mes d’estada –amb les despeses pagades– i d’agafar el compromís d’esdevenir “pandambaixadors”, és a dir de promoure el coneixement i la divulgació del panda arreu –amb la particularitat d’estar sotmesos a un seguiment constant mitjançant càmeres, com si d’una versió xinesa del Gran hermano espanyol o del Secret Story francès es tractés–, d’entre els concursants seleccionats un jurat va haver de triar els dotze finalistes. Finalment, els sis guanyadors –entre els quals un francès– van ser seleccionats després d’una estada d’una setmana de pràctica al mateix centre de recerca.
Unes quantes setmanes més tard, i després d’haver fet diverses voltes al món globalitzat d’internet, ens assabentàvem que ambdues accions corresponien a accions de màrqueting força ben orquestrades per tal d’atreure l’atenció dels públic.
En el primer cas, el retorn del llop corresponia a una campanya de màrqueting viral organitzada per la coneguda marca de vodka Eristoff, que amb motiu de les pròximes festes nadalenques llança a partir d’aquest novembre una edició limitada de la beguda inspirada en el llop caucàsic, un símbol antic i reconegut de Georgia –on va nàixer aquesta recepta fa més de dos cents anys–, presentada en una ampolla recoberta d’un tros de pell de llop (simulada i amb cua inclosa).
El segon cas té un altre objectiu: el de vendre la destinació turística de Xina arreu del món, aprofitant l’assimilació que es fa del país amb el simpàtic ós panda, símbol de la naturalesa i de l’ecologia (WWF).
Dos exemples interessants en què la creativitat guanya per KO la disbauxa de mitjans i d’inversions publicitàries a la què estem tant acostumats. A Andorra tot i no haver-hi gaires recursos sí hi ha idees i creativitat, només falta destriar el gra de la palla, i que els dirigents apostin pel talent nacional.