La realitat dels roms o dels gitanos és força diferent. Tot i que França hagi iniciat una batalla mediàtica i política per expulsar els roms dels barris perifèrics de les grans ciutats, on s’havien atrinxerat, sota el pretext que eren delinqüents habituals; i que alguns polítics espanyols del PP pretenguin seguir l’exemple si arriben a governar, la veritat és que un gran nombre de gitanos ja estan nacionalitzats de fa temps i que resulten tan francesos o espanyols com qualsevol altre ciutadà d’aquests estats, pesi a qui pesi.
El problema de la islamofòbia o de la discriminació gitana no es troba solament en la mentalitat dels europeus, com tota culpa es troba repartida, i cal posar sovint al costat de la balança d’islamistes i gitanos, la seva manca de voluntat d’integració deguda al pes excessiu d’unes creences religioses o tribals que la resta no entén o no accepta. Parlar del criteri diferencial, del respecte que mereix i de fins on pot arribar la tolerància és força complex i l’espai massa reduït per tractar-ho, però si m’agradaria mencionar i reconèixer l’esforç que s’ha fet aquest cap de setmana passat al Congres internacional de la dona gitana a Barcelona. Al llarg de tres dies aquestes dones han estat capaces de crear un espai de diàleg encaminat a transformar les seves dificultats socials, buscant sortides per superar l’exclusió externa, i el masclisme i la manca d’educació que pateixen internament a la seva ètnia.
Com passa sovint, les dones ensenyen el camí…
