Sembla que un cop assumit que tenim crisi i que és un moment d’oportunitats, un bon grapat d’empreses proven estratègies alternatives per tal de donar-se a conèixer i ampliar la seva relació amb els clients. Ja s’ha parlat força vegades del pes d’Internet i de les xarxes socials, i de la necessitat d’una bona gestió dels recursos que ofereixen; així, una de les feines que sembla tenir força sortida en aquests moments és la de community manager, encarregat de crear, gestionar i mantenir la comunitat d’usuaris per Internet d’una empresa o d’una institució. Això abasta no només l’explotació de la web, la gestió de llistes de distribució i l’enviament d’informació, o la creació i el manteniment de blocs, sinó també la consolidació de presència en fòrums, en xarxes socials genèriques o en xarxes professionals i temàtiques més específiques.
Les empreses i entitats que contracten un community manager o que sotscontracten una empresa per cobrir aquest servei, acostumen comptar amb més de 10 treballadors i prefereixen uns professionals avesats en l’ús de noves tecnologies abans que els tradicionals responsables de comunicació, que sovint tenien la tasca limitada a la redacció de textos i a l’establiment d’estratègies mitjançant els canals més tradicionals com la premsa, la ràdio o la televisió.
Els requisits més valorats a l’hora de la contractació són doncs no solament la facilitat en l’escriptura tradicional sinó també en l’escriptura de missatges molt curts i impactants, que són emprats en les diferents xarxes com a reclam i que són en definitiva els que permeten donar més visibilitat a una empresa o a una institució que a una altra.
Per a què el community manager aconsegueixi els seus objectius és imprescindible, òbviament, que sigui un bon coneixedor de l’empresa o de la institució per a la qual treballa i dels productes o serveis que ofereix, ja que ho haurà de traspassar d’alguna manera als usuaris dels seus canals, sense perdre de vista que ha de tenir prou empatia per ser un aliat dels clients o usuaris.
Com he dit abans, la comunicació resulta clau, ha de poder traspassar missatges de manera adequada tant al canal que utilitza com al públic al qual s’adreça, i això de la forma més personalitzada possible. A més de l’habilitat comunicativa, ha de gaudir de dots de polivalència suficients per passar d’un canal a un altre, de manera a adaptar-se als diferents tipus de públic, als seus diferents tipus de llenguatge, però també a respondre als diferents tipus de necessitats que manifesten de forma explícita o implícita.
Finalment, altres característiques valorades en aquest treball són, evidentment, una cultura i uns coneixements suficients sobre l’entorn en el que s’ha de moure, el disposar d’una xarxa de contactes professionals sòlida que li permetrà potenciar les seves tasques i, finalment, la suficient maduresa i serenitat per poder desenvolupar la seva feina en un entorn extremadament competitiu i fluctuant a una gran velocitat.
