27 de juny 2010

Prioritats 14-06-2010


Hem pogut llegir aquesta setmana passada que des del Govern s’estava sospesant la possibilitat d’aturar l’obra del vial de Sant Julià. Moltes de les posteriors reaccions –bàsicament polítiques– han estat contràries a tal decisió, de la mateixa manera que altres sectors polítics posen en dubte la variant de La Massana i, fins i tot, alguns agosarats proposen aturar i posposar les faraòniques rotondes que han d’enllaçar el Túnel dels Dos Valires amb la carretera general a la parròquia d’Encamp.
Entenc que es tracta de tres projectes d’interès nacional, inclosos tots ells en el futur pla viari del nostre país i que haurien de permetre un dia agilitar el trànsit i facilitar les comunicacions, tant per a la població resident com per als turistes que cada any, en major o menor nombre, ens visiten.
Tot i així, si tenim en compte el fet que totes aquestes obres es van planificar i impulsar en una època feliç en què l’Estat andorrà vivia amb un dispendi quasi permanent en tots els àmbits, fent com al conte de la lletera càlculs sobre la benaurança del futur, i si constatem que la realitat econòmica no es correspon ni de lluny amb les necessitats que tenim per tal de poder executar tots aquests projectes, veient el càntir esmicolat i la llet perduda, potser que ens cal revisar les prioritats del nostre país més enllà dels compromisos polítics, acabant allò que està iniciat i que podem assumir i posposant o suspenent allò que no podem pagar, a l’expectativa de l’evolució de les nostres arques.
És millor pecar de prudència i apostar per una evolució sostenible (econòmica, ja que des del punt de vista paisatgístic i ambiental sembla que hem fet tard) que no continuar contraent compromisos financers que ens poden abocar a la fallida per una qüestió d’infraestructures. El que sí requereix del suport de l’Estat, encara que signifiqui endeutament i que no podem suspendre o posposar, és la qüestió social, l’educació, la sanitat o el teixit empresarial. És una qüestió de prioritats.