En el món empresarial els dirigents aprenen, en el marc de la seva formació o, a voltes, en l’experiència del seu càrrec, que l’èxit es basa molt sovint en la seva habilitat organitzativa, en la distribució racional del seu temps en temes del dia a dia, distingint les urgències de les prioritats, però també reservant temps per al seguiment dels seus objectius empresarials, ponderant les mesures correctores que sovint requereixen les desviacions d’aquests i, evidentment, pensant en el futur amb noves estratègies i planificacions. Seria interessant que els “executius” de la política partissin d’aquest plantejament organitzatiu per evitar situacions com les que el nostre país es troba avui.
Fent un símil simplista podríem dir que la Constitució és el nostre pla director i que al llarg de quinze anys els polítics que han governat comuns i país han anat establint polítiques i estratègies en els seus diferents àmbits de responsabilitat que s’han anat implantant mitjançant accions variades, segons els colors polítics o ideològics de cadascun, i a la vegada trampejant amb els afers corrents, amb més o menys encert, però, això sí, amb molta dedicació. Al llarg d’aquests anys s’han anat fent estudis i anàlisis de l’evolució de polítiques i d’accions i en molts d’aquests treballs s’han constatat desviacions importants que ens podrien portar a curt o mig termini a situacions problemàtiques; els mandataris, lluny de revisar per reconduir van preferir fer l’orni i deixar la feina pels seus successors.
Quan ara ja veiem tots, polítics i ciutadans, que la cosa no pot continuar d’aquesta manera, que hem viscut per sobre dels nostres mitjans, que els problemes claus del finançament rauen en una distribució erràtica dels recursos, que la representativitat electoral i social es troben a anys llum, que la responsabilitat política és pràcticament inexistent, potser que cal valorar amb valentia política si el pla de treball que ens guia encara ens pot servir o si l’hem de canviar per executar-lo millor.
