17 d’abr. 2010

Justícia i legalitat - 19-04-2010

Totes les persones que hem estudiat dret aprenem des del primer curs que justícia i legalitat no sempre van de la mà i, malauradament, s’ha d’acceptar. Un dels darrers casos que m’ha tornat a recordar aquesta realitat ha estat el processament del jutge espanyol Baltasar Garzón per un presumpte delicte de prevaricació –que traduït al llenguatge comú vindria a dir que ha comès un abús de poder en dictar una resolució en un assumpte judicial sabent que no és competent en la matèria–, pel procés que va iniciar per la desaparició de persones durant la guerra civil espanyola i el franquisme, i això a instància del sindicat de funcionaris Manos Limpias, entitat públicament coneguda com a ultradretana i hereva del franquisme més pur.
Cal recordar que el cas en què es produeix la imputació es va iniciar el 2006, quan el jutjat de Garzón, després d’haver rebut diferents denúncies per part d’entitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica, va iniciar diligències per tal de recuperar les restes i d’identificar persones que durant i després de la guerra civil havien estat enterrades en fosses comunes i cunetes, en diferents indrets de la geografia espanyola.
Deixant de banda la persona, altres imputacions que se li puguin fer per altres delictes, o fins i tot els defectes de forma que pogués tenir el procediment, cal centrar-se en la legitimitat de la causa.
Aquest tema encara sensible en moltes famílies no pot quedar en l’oblit per una simple qüestió de correcció política. No es va tractar d’una catàstrofe natural en què la resignació esdevé un pany de llàgrimes col•lectiu; a diferència, era una guerra amb assassinats validats per la contesa i dels què només una part van resultar injustament legalitzats per un règim dictatorial i il•legítim que va durar quaranta anys. Després de la transició i de la consolidació democràtica és imprescindible, pesi a qui pesi, que tothom pugui recuperar la dignitat dels seus ancestres i respectar la memòria històrica.