Els que hem viscut i hem rebut una educació francesa tenim tendència a ironitzar l’esperit chauvinista i la grandeur que expressen implícita o explícitament bon nombre de francesos. Cal acceptar però que saben reconèixer els mèrits dels seus i enaltir-los quan cal.
Simone Veil va entrar oficialment fa dos dies a l’Académie française, una distinció que culmina una trajectòria que l’ha portat a ser mencionada en fòrums com la dona francesa més rellevant de la història contemporània.
Nascuda a Niça l’any 1927, en una família jueva de la petita burgesia, la seva joventut va ser marcada de forma indeleble per la guerra i el seu arrest. Va sobreviure a la deportació al camp d’Auschwitz, conservant avui encara el número tatuat al seu braç per poder mantenir intacta la memòria de la shoah. Després d’estudiar dret i ciències polítiques va compaginar la vida professional al sí de la magistratura amb la vida familiar i la militància política. Als quaranta-set anys va irrompre a la vida pública, en ser nomenada Ministra de sanitat del govern Chirac. Des de llavors ha passat per diversos càrrecs, com la presidència del Parlament europeu, el Ministeri d’afers socials, sanitat i ciutat en el govern Balladur, el Consell constitucional i, molt important per a ella, la presidència de la Fundació per la memòria de la Shoah.
Malgrat un posicionament clarament conservador ha contribuït al llarg del seu treball polític a uns avenços importants en la societat francesa, lluitant per la llibertat, la diversitat i el feminisme, sent el màxim exponent la Llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada el 1975 a iniciativa seva.
La seva coherència, esperit de lluita i humilitat l’han portat a ser la dona preferida dels francesos i a esdevenir la sisena “immortal” de l’Académie française. Sobre l’espasa que simbolitza el seu nou estatut ha fet gravar el seu número identificatiu a Auschwitz, la divisa francesa –llibertat, igualtat i fraternitat–, però també l’europea: units en la diversitat.
