15 de març 2010

Mobilitat parroquialista 15-03-2010


Acceptant la meva premissa professional que la planificació de les xarxes viàries urbanes, l’organització dels sentits circulatoris, la regulació del trànsit rodat i de vianants i una bona senyalització són unes eines bàsiques per a la millor gestió de la ciutat, m’agradaria compartir una reflexió sobre la qüestió.
No em deixa de sobtar, de fa anys, que l’entrada a la vila d’Escaldes-Engordany per la carretera general, venint d’Encamp, sigui un embut sense remei. Deixant de banda que l’Av. Pont de la Tosca sigui estreta i que amb els autos aparcats deixi justet el pas de turismes i dificulti molt el trànsit de vehicles com els autobusos, que si es creuen alenteixen el pas, quan s’arriba a la Plaça de l’Església trobem sempre un urbà que ho gestiona paralitzant llargament el moviment de baixada per deixar pas als vehicles que provenen del centre en direcció a Copríncep De Gaulle, generant cues importants. Vàries vegades he baixat el vidre i he preguntat a diferents urbans el motiu de la seva actuació i la resposta ha estat sempre la mateixa: tenim instruccions del Comú d’agilitzar el trànsit intern (i no el de la carretera general?).
Altra curiositat, la tolerància abusiva a l’entrada i la sortida de les escoles de la mateixa parròquia: els urbans deixen els pares aparcar caòticament, per tal que puguin amb tranquil•litat portar o recollir els seus fills, interrompent les vegades i el temps que calgui el trànsit per deixar passar els vianants i provocant unes cues considerables.
Passaré de puntetes sobre les entrades als aparcaments situades al bell mig de la calçada d’algunes travessies del Clot d’Emprivat, que no deixen d’encuriosir els turistes, i tampoc m’estendré sobre el nou semàfor estratègicament situat a l’Av. Carlemany, davant l’entrada d’un centre comercial, que, cua o no, atura el trànsit rodat cada minut durant 40 segons, quan el semàfor del Carrer de la Unió només l’atura 20 segons.
En temes de mobilitat cal prioritzar el bé general i la coherència, o no?