Arran de la trobada d’un petit os en una cova de Denisova (Sibèria) i de les diferents analítiques que s’hi han fet en un Institut de Leipzig, sembla que estem davant el descobriment d’una nova branca dels homínids (els científics es resisteixen a parlar d’una nova espècie), que es remuntaria a prop de 40.000 anys i que, d’acord amb els estudis d’ADN que se li han practicat, vindrien a demostrar que la doneta X de sis anys a qui pertanyia la falange en qüestió no era ni de la branca sapiens ni la de neanderthalensis.
Aquest fet, que amplia les perspectives del coneixement de les espècies, també ens permet remuntar a un ancestre comú de fa més d’un milió d’anys. Curiosament, aquest panorama històric que ens confirma l’antiguitat dels homínids i la seva probable diversitat, es deu a un nou tipus d’estudi d’ADN, el mitocondrial, que prové del genoma de les mitocòndries que aporten l’energia a les cèl•lules. La particularitat d’aquest ADN és que prové exclusivament de la branca materna i que en gravar totes les mutacions que li succeeixen amb el pas del temps permet, com un rellotge mol•lecular, establir les distàncies genètiques entre espècies i traduir-les en espais temporals.
Per parlar d’aquest ancestre comú s’haurà d’esperar encara més estudis i analítiques, que sortiran d’aquí a uns mesos i que potser vindran a aclarir la informació segons la qual les tres branques d’homínids trobades fins ara –l’Homo erectus, l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens– haurien sortit d’Àfrica, mentre que aquesta darrera descoberta seria d’origen eurasiàtic, qüestió que alguns paleontòlegs posen ja en dubte, considerant extravagant la idea que una nova espècie hagi pogut inventar sola la cultura del paleolític superior en un racó perdut de Sibèria i que, probablement, també a l’origen hauria migrat d’Àfrica. També sabrem del cert si es tracta, com sospiten, d’una dona, el seu color de cabell, i si es va aparellar amb altres espècies: després de Lucy i de la Dona X parlarem de femínides?
