Xarxes i comunicació - 30-03-09

El desenvolupament de les xarxes socials d’aquests darrers anys i l’interès per estar a Facebook, MySpace, Linkedin o Xing com a plataformes internacionals de contacte personal o professional segueixen en auge. Aquell que no hi és avui ja pot ser titllat de carrincló o, pitjor encara, d’analfabet de les TIC.

Deixant de banda l’esnobisme per fer-se veure d’uns, la voluntat d’estar a la última d’altres, la necessitat emocional de retrobar-se amb el passat, la possibilitat de realitzar negocis o contactes professionals, a més d’altres utilitats reals o fictícies que en poden justificar l’ús, aquestes xarxes han esdevingut una eina força rendible en alguns camps i una forma de major i diferent sociabilització.

Ja s’han publicat els primers estudis sociològics sobre els hàbits dels usuaris, confirmant allò que intuíem: les actituds són molt similars a les pràctiques socials de la vida real. Tot i la denominació d’”amics”, els afiliats saben distingir perfectament entre els amics o contactes on line (sovint multitud) i els amics de veritat (quasi sempre pocs).

També constaten que les pàgines personals que es creen corresponen a necessitats tan comunes com les de qualsevol veí: sentir-se més reconegut, incrementar l’autoestima, fer nous amics, lligar, donar a conèixer un canvi personal o de feina, comunicar amb els que es troben més lluny, participar en grups i moviments segons afinitats, ideologies o conviccions personals, ...

Pel que fa als comportaments, arriben a la conclusió que els tímids i prudents a la vida real també ho són a la xarxa, mentre que els egòlatres i pesats que ens envolten també ho resulten virtualment.

Això porta ara a un nou pas, la creació de manuals d’ús de les xarxes socials, uns compendis alhora de normes de savoir-vivre virtual, de pautes de gestió del temps d’ús i de consells per a un millor aprofitament del mitjà. Una prova més de coincidència entre el món real i virtual: la bona educació, el respecte i el sentit comú són tan rars a l’un com a l’altre.