M'altera la primavera? - 23-03-09

Sembla que el temps primaveral acompanya el clima preelectoral, confirmant els tòpics habituals d’una època de l’any en què l’eufòria i l’esperança alternen amb l’apatia i el desànim, les idees i les iniciatives es contraposen amb la crisi i l’astènia i, en definitiva, els alts i baixos s’apoderen de l’estat d’ànim de la majoria, corroborant allò de sempre: la primavera a tots altera.

Així ens trobem amb els PLAfils convençuts que, per fi, gràcies al Copríncep Sarkozy, al Cedre i al Servei d’ocupació es pot constatar com ho han fet de bé els darrers governs del Pretor Marc i del Magne Albert en els camps internacional, social i econòmic; els PSfils que constaten tot el contrari amb proves a la mà i que fan pronòstic d’un futur millor sota el govern de Jaume el Conqueridor; alguns ex-IDN, ex-CDA, ex-indefinits, avui reformistes que, sense renegar del passat liberal, volen creure en un futur de bonança conjunt gràcies a les seves aportacions, i aposten pel cabdill Joan Sastre amb afició al patchwork; d’altres ex-PLA, ex-AND, ex-Segle XXI i ex-independents que suporten un nou fenomen de centre més progressista, animant el cavaller Eusebi i la cort de la princesa Maria a governar el país o, si més no, a custodiar les joies del regne; els ecolo-cumbaia-verds que amb la carta del bon rollo i el lema “res d’impossible” aspiren al califat amb la dinastia Isab-Ja-El per tal de que moros i jueus convisquin i facin festa amigablement; mentre tant uns pocs, Units Només per Pèls, veneren al Tot Poderós i tres passes al darrere besen la seva ombra tot pregant que governi amb l’equanimitat que el caracteritza.

També ens trobem amb altres -molts- que no viuen ni a la cort del príncep ni tan sols a la dels miracles, que diuen que seguiran la campanya de prop convençuts que, més enllà dels cants de trobadors, dels acudits dels bufons, o dels encanteris dels mags, sabran a qui confiar el seu futur i el del país. Serà cert que bufa aire de canvi?

Pot ser que m’afecti la follia primaveral?