8 de gen. 2010

Preguntes i respostes - 06-04-09


Tot i que no ha començat la campanya electoral, ja fa dies que tots els partits han iniciat els seus moviments en un joc legítim i lícit en l’actual situació del país. En mig d’accions de tota mena una menció a part mereix, al meu entendre, l’acte que va promoure la Confederació Empresarial Andorrana, posant públicament als caps de llista cinc preguntes concretes sobre la projecció econòmica i internacional que preveuen per a Andorra en el cas d’arribar a governar.

Cal destacar, d’una part, el fair play dels candidats, que van acceptar participar a un acte un pel rígid per la limitació dels temps de resposta imposats i la impossibilitat de respondre –ni tan sols per al•lusions– als comentaris que se’ls hi podien dirigir; de l’altra, l’esperit igualitari en l’organització de l’acte que va posar en un mateix pla tots els candidats, tinguessin o no una opció real de govern; i, finalment, també l’interès dels quasi quatre-cents assistents a l’acte que, al llarg de més de cent minuts, van escoltar pacientment les diferents intervencions.
Intercanviant impressions a posteriori amb alguns dels assistents, de diferents colors polítics, aquestes van resultar, curiosament, força coincidents. Pel que fa al fons, hom va distingir un projecte atrevit però amb pinzellades ultraconservadores i poc pragmàtic; un projecte treballat i coherent però que ja era conegut de tots; un programa de bones intencions i poc més; un programa idealista i en línia amb la trajectòria del partit, però encara no destinat a governar; i un projecte continuista amb intents fallits d’innovació, que mancava treballar. Pel que fa a la forma, es va veure el candidat que abusava de les tècniques d’expressió corporal, el candidat a qui surava l’avorriment, el candidat que perdia els papers, el candidat afable i un pel desplaçat, i el candidat que no portava els deures fets. En conjunt, una certa decepció en constatar la pèrdua d’una magnífica oportunitat de concretar i de diferenciar punts programàtics.