Un minut 06-07-09

Es dona lectura al manifest del Grup de dones per a la reflexió i l’acció en contra de la violència de gènere. Desprès un minut de silenci, un minut per recordar una dona anònima que es va trobar sotmesa per la força i va perdre la vida. Un minut, una mesura de temps qualsevol, un breu instant en què els sorolls de la ciutat cobreixen el silenci de les persones i alhora dissimulen el brogir interior dels pensaments que es creuen en el cap dels assistents.

Un minut és poc per rememorar persones que en minuts, hores, dies, mesos o anys, han sentit com se’ls esmicolaven els somnis, com se’ls traïa la confiança o l’amor, com se les menystenia, com es quedaven impotents i sense força per reaccionar, com se’ls tancava irremeiablement la porta.

El minut de silenci del 2 de juliol hauria de ser un clam, un compromís personal contundent en la que cadascú, des de la seva posició, pressioni perquè s’impulsin les accions necessàries per evitar que aquests successos es repeteixin, però no des de la individualitat, sinó des de la col•lectivitat.

Les armes per la lluita es troben a les nostres mans: dels pares, en l’educació dels fills, i dels ensenyants, en la formació en la igualtat i el respecte, recordant que per sí sols poc podran fer; dels col•lectius sociosanitaris, en la detecció i la denúncia, però que de forma aïllada no poden arribar enlloc; del Consell General, desenvolupant i ampliant la cobertura legislativa de les persones discriminades o abusades, recordant però que la seva actuació aïllada és insuficient (vegem Sud-Àfrica, amb una de les legislacions més avançades en matèria d’igualtat, on un de cada quatre homes ha abusat d’una dona); del Govern, fent campanyes de sensibilització i prevenció i donant suport amb estructures sòlides i eficients d’atenció, tenint clar que sol tampoc podrà fer res (les mesures de l’executiu francès ho demostren: cada 11 minuts una dona hi és maltractada).

Ni un minut més de silenci per causa de la violència, actuem junts a consciència!