L’any 92 vaig entrar a la Junta de govern de l’Organisme de Radio i Televisió d’Andorra (ORTA) juntament amb Carme Farré, Teresa Mandicó, Narcís Casal i Josep Travesset. Proveníem d’àmbits diferents però en pocs mesos vam aconseguir crear un equip de treball cohesionat i solidari en la presa de decisions. També vam assolir un diagnòstic de la realitat de l’entitat: unes instal•lacions obsoletes, uns equipaments tècnics adequats però insuficients, uns fons d’armari (discoteca) que gaudiria avui de l’estatut d’antiguitat i un personal entregat i voluntariós que feia filigranes per poder oferir programes originals i dignes al menor preu.
Front a l’escassetat de recursos les prioritats van ser ampliar els fons musicals, modernitzar els equipaments tècnics i oferir una millor formació al personal per tal de poder presentar uns programes equiparables, pel seu nivell i continguts, als de l’entorn. Unes actuacions mínimes degut a la manca de recursos però també de recolzament polític: la ràdio no es percebia com un element identitari a promoure. L’únic moment en què l’ORTA gaudia d’una certa atenció (nervis, crítica i poques taules) era quan s’engegaven les càmeres per emetre espots i debats electorals.
Les coses haurien pogut canviar quan el Cap de Govern, Òscar Ribas, va considerar que havia arribat el moment d’iniciar l’emissió diària i regular de la televisió andorrana. Però per coherència amb allò que sabíem de les “tripes” de l’ORTA, la Junta s’hi va oposar, demanant un procés previ de canvi d’estatuts, una ampliació dels recursos econòmics i, sobretot, una major formació dels professionals de la casa per tal de poder presentar una televisió pública digna i autòctona. El moment polític no hi va ser propici i tant l’Òscar Ribas com els membres de l’ORTA vam tornar cap a casa amb la feina a mig fer.
El nou Cap, Marc Forné, va tirar endavant la televisió sense tants prejudicis, i ja coneixem la història posterior: amiguisme, malestar, un pressupost on pouar per pagar deutes governamentals, i ara dèficit...
Això no és la radio i la televisió que volíem per Andorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada