8 de gen. 2010

Multiculturalitat al plat - 12-01-09


Després d’uns dies replets de trobades d’empresa, familiars i amicals, la segona setmana de gener ens permet –amb alleugeriment per a alguns i amb nostàlgia per a altres– posar al seu lloc l’eufòria, els bons sentiments i els excessos gastronòmics.

Enguany he observat que, tot i la crisi, les taules a les quals se m’ha convidat han estat força riques, no solament pel que fa als aliments i les receptes més tradicionals, sinó també per l’enginy i la recerca dels hostes que s’han esforçat en presentar preparacions refinades i associacions culinàries diferents, algunes de les quals han estat a l’altura de grans noms de la cuina i altres, malauradament, han resultat massa rebuscades i poc saboroses; però bé, la intenció, l’esforç i la companyia eren els que comptaven en el resultat final.

Això em recorda temps passats i no tant llunyans en què la tradició manava molt: agafant d’exemple l’àpat del dia de Nadal, a la taula andorrana no hi podia faltar la sopa de caldo i galets, ni l’au rostida o el palpís, ni els torrons; posteriorment, els de cultura francesa van introduir el foie gras, les ostres i el tronc de Nadal, mentre que els espanyols van incorporar el besuc al forn o altres plats relacionats amb les diferents províncies d’origen. Per la meva part, com que vaig viure la infantesa lluny d’Andorra i únicament retornava al país per aquestes dates festives, aquests àpats tradicionals em resultaven exòtics i m’eren més familiars els perfums del gingebre, de la cúrcuma o del cardamom, i fins i tot les barreges de dolç i salat o d’agredolç, que llavors aquí gairebé no s’estilaven i que, quan en parlava, no deixaven de sorprendre.

L’arribada d’immigrants cada cop més diversos i la facilitat per descobrir noves cultures han fet que avui la multiculturalitat hagi arribat als nostres plats, i que les papil•les gustatives assaboreixen amb un mateix plaer i poca estranyesa sashimis, pansit, verdures saltejades al wok, carns adobades amb cumquats, postres amb tonka, fruites com la carambola o el mamey... i mil i un aliments més del món que, per uns instants, ens fan viatjar.