Homo andorranensis - 16-03-09

M’he empassat quasi d’una tirada el llibre Andorra entre l’anacronisme i la modernitat que va presentar el conegut escriptor català Àlvar Valls, una obra entre històrica i antropològica que reflecteix la seva visió d’Andorra i dels andorrans.

En la primera meitat del llibre repassa breument els fets històrics més rellevants del país fins l’any 1993 i en la segona part, de la Constitució ençà, reprèn el fil de la nostra història més recent, denunciant totes les contradiccions i els sobresalts que han caracteritzat la nostra entrada al pati internacional, tot plegat amenitzat amb pinzellades de fina ironia sobre els nostres trets i particularitats. Pel que fa a l’estil i a la forma, un llibre amè i fàcil de llegir que, en més d’un moment, força el somriure però també la ganyota.

Pel que fa al fons, és evident per qui coneix l’Àlvar Valls que el seu rigor l’ha portat a una precisió quasi quirúrgica en les seves referències històriques i econòmiques; en canvi, en la part on opina com a espectador del fet contemporani, no gaudeix al meu entendre de la mateixa objectivitat. En alguns moments sura la sensació que tot i una volguda distància en les seves valoracions de casos concrets i de persones públiques, s’expressa com a part implicada i deixa aflorar els seus sentiments, que segons del què o de qui es tracta pequen de benvolença o de ressentiment.

M’ha calat la seva descripció dels trets de l’homo andorranensis: “caràcter dominat per la cautela i la discreció, amb un comportament ondulant (...) la virtut del treball (...) els privilegis com a especificitats (...) un natural retret, circumspecte, mancat de passió (...) que no sol exterioritzar els sentiments relacionats amb la seva pertinença de grup, (...) d’una inveterada ingratitud. (...) L’andorrà quan surt del seu país sovint es transforma (...) tots els cossos sotmesos a pressió s’expandeixen tant com poden quan s’obre una vàlvula d’escapament.”.

Aquest homínid, volgudament o no, ja fa dies que està mutant per sobreviure.