Tot i que vostè, lector, llegeix aquesta columna el dilluns 27 d’abril, l’endemà de les eleccions generals, i quan ja sap quin ha estat el resultat de la contesa, per la meva part l’escric uns dies abans ignorant allò que el present, per a vostè, o el futur, per a mi, ens depara. L’endemà de qualsevol esdeveniment és important, però massa sovint hi reflexionem ben poc.
La reflexió –ja sigui personal, professional o política– la reservem sovint per als dies anteriors, fent treballar el raciocini o la imaginació, preparant amb cura la primera cita, imaginant els diferents escenaris que se’ns plantejaran, planificant estratègies o arguments, polint discursos i intervencions. Ho encaminem tot a que el dia D quadri el màxim possible amb les nostres esperances.
Després arriba per fi el dia tan anhelat i toca el moment de viure i d’experimentar la situació. Llavors, segons l’habilitat, la sort o la voluntat dels altres (que sovint infravalorem en les nostres previsions), aconseguim els resultats amb plenitud o de forma parcial o, al contrari, veiem com els càlculs han estat errats i els nostres plans se’n van en orris.
L’endemà d’aquell gran, normal, mediocre o funest dia, sovint ja no hi ha lloc per a la reflexió; com a humans que som tendim a deixar-nos anar a les emocions. Així, i segons els resultats obtinguts, podem estar exultants i eufòrics, apàtics o excitats, estabornits o decebuts, tristos o enfadats...
Tornant a les eleccions d’ahir, jo no sé com se sent vostè; segurament hi haurà sensacions i sentiments de tota mena, segons les seves conviccions, ideologies, amistats o simpaties. Tanmateix, i amb tota humilitat, m’agradaria passar un missatge comú: és bo expressar els sentiments i les emocions, bàsicament per superar-los, però cal per sobre de tot que la reflexió i la raó predominin. Si la paraula més emprada al llarg de la campanya ha estat consens, avui és el dia en què cal que tots la posem en pràctica, perquè el futur del nostre país s’ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada