La nostra crisi - 07-12-09

Si fa una mica més d’un any encara es discutia si la crisi econòmica mundial era una realitat o una ficció, el temps ha demostrat que era certa i ha fet palesa la minva dels resultats de moltes empreses, tot obligant les administracions públiques a adoptar noves polítiques i estratègies per evitar una debacle encara més gran. Ja s’ha parlat molt de les mesures adoptades des del sector privat i els conferenciants que tracten la qüestió de la crisi i de com sortir-ne, són els que més feina semblen tenir.

Pel que fa a les mesures impulsades des del sector públic –tenint en compte que l’estricta Europa ha acabat recomanant als seus estats membres de prendre mesures immediates per tal de rellançar l’economia, encara que hagi de fer més gran el forat del deute públic– cal constatar que, tot i les diferents tendències polítiques de govern, han anat encaminades en un mateix sentit, variant únicament i de forma lleugera les prioritats.

Així, s’han pogut veure a escala europea actuacions de cara a les empreses amb rebaixes d’impostos i deduccions fiscals, facilitats per a obtenir finançaments o rebaixes en les factures energètiques; la veïna Espanya, a més, ha promogut una discutida Llei d’economia sostenible per tal de facilitar la creació d’empreses en sectors potencialment portadors i innovadors.

Pel que fa als particulars, s’ha impulsat l’increment de les indemnitats d’atur, l’atorgament de pensions dites de solidaritat als treballadors desocupats i a les famílies amb revinguts insuficients, l’allargament o la renegociació d’hipoteques prop de les entitats financeres, la posta en pràctica de plans de foment de l’ocupació o la presentació de propostes de llei encaminades a protegir els treballadors contra els acomiadaments abusius.

Tret de mesures puntuals, resulta difícil extrapolar aquestes accions a la realitat andorrana; ens caldrà doncs més rigor, més enginy, més esforç però també una real voluntat política d’entesa amb objectius clars per superar junts la nostra crisi.