7 de gen. 2010

La fidelitat - 20/09/2008;

La fidelitat és un concepte passat de moda. No és una constatació meva ni una afirmació gratuïta, és el que resulta d’un estudi realitzat a finals del 2007 als Estats Units on 54% dels homes en parella reconeixen haver estat infidels així com un 47% de les dones. A Europa també hi ha estadístiques que no se’n allunyen gaire, al 2006 recollien que un promig de 60% dels homes eren infidels per a un 40% de les dones.



Gérard Leleu, psicoterapeuta i sexòleg francès autor de nombrosos estudis sobre la infidelitat, diu que aquesta és el fet que testimonia una mancança en la relació. Sembla bastant lògic, quadra amb les estadístiques mencionades i, a més, correspon a la justificació més comuna dels infidels confessos “vaig a buscar allò que no trobo a casa”.


Hem de constatar doncs que, si en el passat la fidelitat es concebia com una virtut i la infidelitat com un vici, això ja ha quedat superat per l’evolució de la societat i ens col•loca en un marc moral i ètic totalment diferent.


Però que passa amb la fidelitat a un mateix? L’evolució personal també fa que anem canviant al llarg de la vida, que anem modulant les conviccions en funció de la nostra trajectòria i que anem avançant, volgudament o no, cap a una direcció en detriment d’una altra.


Això vol dir que ens som infidels? Crec que no, perquè la coherència ens guia cimentant la fidelitat a un mateix; és allò que, tot i l’evolució, confirma que avui segueixo sent la mateixa persona d’ahir amb uns valors similars, allò que, en definitiva, em distingeix de l’oportunista que canvia segons bufa el vent de l’interès.


Si la motivació bàsica de la infidelitat en la parella és una mancança en la relació, puc deduir fàcilment que la infidelitat a un mateix també és fruit d’una mancança i que, si no és l’oportunisme el que guia els meus passos, potser ho és la frustració. Extrapolar al camp dels polítics pot semblar una ingenuïtat, però podria ser que passéssim d’un present fruit de la manca de visió o dels interessos d’alguns, a un devenir basat en oportunismes i frustracions?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada