Si fa un mes parlava de l’arriscada situació de la CASS, el tema segueix estant de candent actualitat i ho seguirà sent encara. Sembla però que hem evolucionat, si bé el Consell d’administració preveia pel 2010 un dèficit pressupostari de prop de 44 milions d’euros mentre que el govern el volia contenir en 20 milions, sembla que a hores d’ara i després de preveure unes quantes mesures correctores i retalls s’arribarà a un dèficit de “només” 33 milions d’euros.
D’aquí a pocs dies, a més, entrarà en vigor la nova llei de la CASS, amb el beneplàcit d’uns i la recança d’altres, amb unes millores en algunes prestacions i mancances en d’altres, i haurem d’esperar al desplegament reglamentari per conèixer amb més detall l’abast i les conseqüències de la seva aplicació. També hem pogut sentir moltes opinions al respecte, des de les veus d’alarma dels responsables de la CASS, el posicionament sempre proteccionista del lobby mèdic, les queixes dels empresaris que rebutgen l’increment de les cotitzacions patronals –crisi dixit–, el malestar més discret dels treballadors que veuran incrementar les seves cotitzacions i reduir prestacions, i les afirmacions del Govern sobre la necessitat d’un canvi d’orientació de la CASS, en el sentit d’un major control i contenció i que proposa, molt encertadament, un pacte d’estat per resoldre la qüestió d’una vegada.
Tot plegat, un negativisme de gran part de la societat que descobreix com passarà de tenir una de les millors seguretats socials amb unes prestacions de luxe per a tots en la branca sanitària, a ser una seguretat social abocada al consum de la sanitat pública amb unes restriccions i un control als quals ningú està habituat, que farà probablement que aquells que no gaudeixen de prou revinguts seran els usuaris del servei sanitari cobert per la CASS, mentre que els més benestants podran tenir accés a uns serveis i prestacions més amplis en l’àmbit privat.
Solucions difícils de pair al present, i què de les actuacions del passat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada