Cultura - 03-11-09

Darrerament encara sentim l’afirmació que la cultura és un món dominat pels homes en el què les dones hi ocupen llocs secundaris. Tot i així la cultura, en el sentit més ampli que li ha donat la UNESCO, com el conjunt dels trets distintius, espirituals, intel•lectuals i afectius que caracteritzen una societat, hauria de ser la base per un plantejament plural i igualitari, bàsicament perquè incorpora àmbits controlats per homes, però sobretot transmesos per dones com la llengua, les tradicions, la cuina, l’artesania fina, el cant, etc. Si a més hi afegim el fet que la cultura és dinàmica i en evolució constant, això fa que hagi evolucionat en paral•lel als moviments feministes del darrer segle i trobem doncs cada cop més dones reconegudes en els camps de l’escriptura, la música, les arts plàstiques però també en la docència universitària, en el camp de la recerca o de la innovació i altres parcel•les tradicionalment ocupades per homes.

Al llarg de molts anys els homes s’han reservat i han ocupat les parcel•les de major interès per a ells, és a dir de major poder, i han anat deixant en mans de les dones els afers que consideraven menors. La justificació de la situació, molt masclista en el fons, de reservar a les dones uns àmbits pretesament més “sensibles” com podien ser l’ensenyament, la cura de les persones dependents o la creació i la gestió artística (en el que també excel•lien els homosexuals) es contraposava a la recuperació masculina dels àmbits més “durs” com podien ser el món de l’empresa, la ciència o l’estratègia (militar o política per exemple).

Sortosament, superat aquest pes històric del repartiment de rols podem constatar que, avui en dia, disposem -com a mínim en l’àmbit de la cultura- d’un espai molt més igualitari on valorar, expressar i transmetre els trets distintius de la nostra societat, però també on gestionar i promoure la cultura en el sentit més ampli del concepte amb perspectives objectives i neutres que van més enllà de la segregació per gènere.