8 de gen. 2010

Jo soc donant d'idees - 15-06-09


Amb aquest eslògan l’Ajuntament de Barcelona promou una campanya per a la participació ciutadana en la remodelació de l’emblemàtica Diagonal, una campanya senzilla i sense altres pretensions que la de fomentar la implicació dels barcelonins.

No he pogut evitar relacionar aquest lema amb el malestar que sembla que estan patint algunes persones que, segons diuen, han estat els artífex, els caps pensants –quan no els poders fàctics– sense la presència i la intervenció dels quals mai el partit socialdemòcrata hauria assolit col•locar el seu candidat al capdavant del Govern. De fet, aquest tipus de manifestacions no són exclusives d’un partit polític ni d’un país, en aquests darrers anys hem pogut comprovar que han resultat recurrents en diferents ideologies i estats.

Em pregunto fins a quin punt no es pot aparentar aquesta actitud –que es practica en altres àmbits, com el personal o el professional– i aquest decaïment general de valors, amb la situació de crisi en la qual ens trobem immersos, quan s’estableix com a norma el viure al dia sense pensar en l’endemà, o el fet d’anteposar l’ego i els propis sentiments sense miraments per als dels altres, o quan l’èxit i el diner fàcil esdevenen l’objectiu a assolir sense cap mena de prejudici ètic.

En aquest entorn és fàcil sobrevalorar treballs i aportacions pròpies i infravalorar en canvi les dels altres; també resulta senzill esperar la recompensa que un està convençut merèixer. Malauradament, la realitat és que si treballem i contribuïm a algun projecte ho podem fer de dues maneres: la primera, de forma professional, aportant coneixements i experiència demostrables a canvi d’una remuneració o premi prèviament pactat; la segona, de forma benèvola, contribuint a l’assoliment d’un projecte, obtenint a canvi la màxima gratificació personal: el fet d’haver-hi participat. Professionalment venc els meus serveis, en l’àmbit ciutadà prefereixo ser donant d’idees; és una qüestió de valors, finalment només dóna el que té per donar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada