8 de gen. 2010

Em segueix sorprenent - 15-06-09


Em segueix sorprenent la bona predisposició que tenim els andorrans per aplaudir les opinions alienes sobre allò que hauríem de fer o deixar de fer al nostre país. Sembla que allò que molt sovint tots sabem per coneixements adquirits o per experiència pròpia té molt menys valor que el mateix explicat i difós per un “expert” forà. Crec haver-ho dit altres vegades, aquesta forma de ser mereixeria “per se” un estudi sociològic que probablement ens revelaria, entre altres, una societat insegura i amb una autoestima baixa, tant pel que fa a les seves habilitats col•lectives com individuals.

Centrant aquest qüestió al revifar del nostre sector més tocat, que és el comerç, em sorprèn i preocupa que encara aplaudim suggeriments de tècniques de venda, d’aparadorisme o de comunicació. És evident que les tècniques de màrqueting s’han d’aplicar, i moltes ja s’estan aplicant, però per sí soles no són cap solució quan els establiments comercials es troben abocats al tancament.
Em desola constatar que -tot i saber la situació real- les diferents administracions no hagin dut a terme un Pla global per reactivar el comerç. Aquest treball imprescindible hauria d’analitzar el comerç des de tres perspectives bàsiques: l’àmbit territorial i urbà, amb la participació dels Comuns, per tal de veure les possibilitats de concentració, d’especialització o de diversificació, segons les realitats ja existents, diagnosticant les deficiències a reconduir i els potencials a desenvolupar, i promovent les eines i els recursos necessaris per reequilibrar; la perspectiva sectorial, per tal de definir els sector saturats o deficitaris, cercant les eines i facilitant els ajuts a la reorientació o a la reconversió; finalment, la competència, estudiant els centres comercials més propers i els centres urbans i les altres zones o països més llunyans que es promouen com a centres de compres.
Ara ens queda esperar l’orientació econòmica del nou Govern per saber si, per fi, s’agafarà el toro per les banyes.